ODI PROFUND

Vagin a l'infern, totes les maleides webs que només obrir-les et comencen a martiritzar amb la seva musiqueta! Que ja tenim una edat, carall. La web no es va inventar abans d'ahir, com a mínim podrien posar (com algunes tenen i les felicito) un control on puguis apretar stop!

En fi, que volia escriure això per la diada i no ho vaig acabar. Però farem veure que encara és avui, 11 de setembre de 2007.
Uaaaaaau!, ¡Us estic proposant un viatge temporal!

La cosa és que m'ha fet gràcia, veure ja des de dissabte tot de senyeres i esteladetes penjades als balcons, i me dic, diastre, el catalanisme està en auge! I resulta que no, (o sí) però el cas és que hi ha uns quants afortunats que han fet pont, i és clar, la bandera havia d'estar penjada tot avui, i és clar que si ets de pont no tornes per penjar-la, i la deixes penjada al balcó perquè tots els que t'envolten, sapiguen que fas PONT. PONT! 4 dies de festaaaaaaaaaaah!

El cas és que realment el dia d'avui no ha tingut res d'especial, fora de ser la primera diada amb montilla de president, que els del PP tornen a fer l'ofrena etc.

I per fer país, que és el que sembla que s'ha de fer avui, criticaré fins a la mort a l'escriptor Miquel de Palol que escriu al diari avui.
Teniu aquí el seu detestable article.

Als tres primers articles es dedica a dir que ara l'indepententisme ja ha deixat de ser un ideal romàntic (del romanticisme) criticat per estúpid des dels cercles intelectuals i que ara és un factor determinant en la caiguda de les grans potències autoritàries (fent referència als països de l'est independitzats de l'URSS) i que per tant és una eina del liberalisme.

Després diu:
Mai un territori pobre s'ha volgut separar d'un conjunt de mitjana de benestar superior, perquè això va en detriment de les seves possibilitats de progrés, per escasses que siguin, encara que només sigui a títol dels individus, que tenen oportunitat de desplaçar-se sense fronteres.

Doncs és fals perquè una nació té el dret de decidir per a ella mateixa tant si és més rica com si és més pobra, i els que senten la nació com a seva de debò demanaran el seu reconeixement tant en la riquesa com en la pobresa.

I Continua dient:
Que se sàpiga, a Extremadura o a Múrcia no hi ha hagut mai moviments independentistes.
Si hi ha una cosa que detesti són els articles mal informats! Què vol dir, "que se sàpiga"¿!, en tot cas, serà "que tu sàpigues"! I en quasevol cas t'equivocaràs, perquè precisament Múrcia i també Extremadura van ser exponents del moviment cantonalista durant la primera República. Exposant la teva ignorància d'una manera tant evident es fa el rídicul, sisplau!

Però no en té prou i continua dient:
[no hi ha hagut moviments indepentistes a Extremadura o Múrcia] però no perquè els extremenys i els murcians -ciutadans que per cert tenen tots els meus respectes- sentin menys amor que d'altres per la seva patria chica, tal com en diuen a partir de l'Ebre, ni perquè l'extremadurisme i el murcianisme siguin en termes iconogràfics col·lectius menys potent que el basquisme, el galleguisme i el catalanisme, sinó perquè a efectes de distribució de riquesa hi tenen més a perdre que a guanyar.

Si vols acabar amb el nacionalisme, identifica'l amb una causa econòmica.

Aquesta és l'arma dels estats que reprimeixen una nació i és al parany on ha caigut el nostre estimat articulista. El que sí que és cert és que els Estats són més reaccionaris amb les nacions riques, i que segurament si Catalunya fos pobre no obtendria tants impediments des de l'estat, però s'ha de deixar clar que la força amb la qual es demanaria des d'aquí el reconeixement nacional seria la mateixa. Excepte per l'escriptor en qüestió i quatre seguidors fanàtics.
Realment s'ha de ser ben cec per identificar el nacionalisme català amb l'economia.
Una cosa més: qualsevol persona que necessiti fer l'aclaració que està en el seu text que he marcat amb negreta, té un greu problema.

Però amb això no en té prou, i el seu desvariejament continua dient que ara ja no se sap si a Catalunya si viu  pitjor o millor que a Extremadura o Cantàbria i que en qualsevol cas la situació canviarà, Catalunya passarà a formar part de les comunitats riques i rebrà més del que doni.

I amb tot aquest patètic argument arriba a l'estupida conclusió:
ÉS PER AIXÒ QUE, SI CATALUNYA HA DE SER INDEPENDENT, ha de ser-ho ara, no el 2014 o en qualsevol altra data idealitzadament llunyana. Perquè, si s'espera més, no tindrà sentit exigir-la, perquè aleshores Madrid la concedirà, de la mateixa manera que fa cinquanta anys l'hauria concedit a Las Urdes si Las Urdes l'haguessin demanat. Si es tarda gaire més ja no tindrà sentit, perquè Catalunya ja serà molt més pobra que Extremadura, que Múrcia, que la Rioja, que Cantàbria i que les dues Castelles i la Manxa i Lleó -ja quasi ho és més, i ja ho és molt més que Madrid, que Euskadi, Mallorca i València-, i aleshores valdrà més continuar lligats a Espanya per viure una temporadeta, per refer-se si més no, a costa dels fons de compensació interterritorial.
Insiteixo i conloc jo també que el reconeixement de qualsevol nació de debò és aliè a la situació econòmica i que sempre tindrà sentit exigir-lo. Diguin el que diguin uns suposats intel·lectuals catalanistes de barretina de pa sucat amb oli.

Visca Catalunya!


p.d el diari avui... té cada articulista que fa por...
(click per ampliar) Aquí per veure el pdf en context.