dijous, de setembre 27, 2007

COMANDA JA!


Doncs bé. Aquesta és la que em demanaré jo.
En Breu es fara una comanda a thinkgeek.
Aprofitant que el $ ara val molt poc i que en tenim ganes.
Qui si vulgui apuntar, pot contactar amb mi. Animeu-vos-hi!

Avui hem fet Relativitat, a Física.
Algunes fórmules interessants.
Jo sabia que la massa i el temps eren relatius, que depenen de la velocitat a la que anava a un cos el temps passa més ràpid o més lent, pesava més o menys, per un altre observador.
No sabia però que també passa amb la longitud.
De fet sí que ho sabia perquè hi havia, fins fa poc hi havia una animació super wapa al cosmocaixa, on es veia. Però no ho tenia assumit, diguessim.

Un dia entendré la relativitat, entendré els fotons...¡!


Com que el post es quedava curt, explicaré una anècdota sobre el nacionalisme basc.

Resulta que un dia estava un carlista, diguem-li Luis Arana, passejant tant tranquilet amb el seu cavall, amb una insignia de visca els furs.
I va voler fer l'atzar que es trobés amb un santanderino, que li digué:

Pues mira, eso es lo que no entiendo bien. Si los vizcaínos sois españoles y vuestra Patria es España, no sé cómo queréis gozar de unos fueros que los demás españoles no tienen y eludir obligaciones que a todos los españoles deben comprender por igual ante la Patria común. Gozando de los fueros no servís en el ejército español, ni contribuís con dinero al Tesoro de la Patria. No sois buenos españoles...

I el bon Arana, que tenia un bon raonament, i una bona lògica, va veure com de savi era el santanderino i va veure que ell no era un mal español, sinó que en realitat no era español.

És una mica el pas del carlisme al nacionalisme.

Després d'aquesta anèctoda ho va explicar al seu germà, Sabino, i els dos es van posar a estudiar euskera. Sabino fa fundar el PNV (després del PSOE el segon partit d'espanya) i es considerat el pare del nacionalisme vasc. Com veieu, es podria considerar al santanderino, com a fundador.


Thank you for watching!

dimarts, de setembre 25, 2007

BIOUPF

Haha, escolteu, que això no deixa de ser un blog personal.


El cas és que hi ha coses que et pregunta molta gent, perquè has començat la uni tard i perquè tens molt bons amics que s'interessen per tu, que et llegeixen el blog i que et deixen comments i etc.

Bé, avui he començat la uni. haha.

He començat a les 10 menys vint, hem fet unes presentacions a càrrec del dega, una pauseta, unes presentacions a càrrec de vicerector de docència sobre l'abp.

Molt interessants. Haha.

Després classes de física a càrrec d'un física, que per cert, ens ha explicat la conegudíssima història/anècdota de Rutherford i Bhor.

I ens ha posat treballs de coses curioses però inútils, tipus:
Per què bufem per escalfar-nos les mans i també bufem per refredar la sopa?
Per què les rodes a vegades sembla que girin en direcció contrària?
Un paracaigudista té un MRU o MRUA?
Per què la roba mullada és més fosca?
Per què quan un cotxe passa sobre fulles seques les fulles seques segueixen al cotxe?
Per què a la dutxa s'enganxa a nosaltres la cortina?
Per què s'entelen els vidres?
etc...
Jo estic en un grup que hem de resoldre la segona. haha! ja us explciaré.
Hem començat la teòria fent univers, i ens ha explicat la sopa de quarks, etc..

Després hem fet zoologia, també interessant... ... ...(és broma)

Enfi, que sembla que el campus global (un espai web pels estudiants UPF) està molt bé, amb tota la informació apunts i tal.
No sé si totes les classes seran amb powerpoint.

Enfi, a destacar del metòde docent...:
Fem uns ABP (em sembla que són aquestes les sigles) que són uns problemes que hem de resoldre en grups, però sense ajuda del profe, i que valen el 10% de la nota de totes les assignatures del trimestre.
Sí, anem per trimestres. i Som 73, em sembla.
Està bé perquè les classes són de 50 minuts i canviem horari cada setmana, diuen que no farem més de 5 lliçons al dia, perquè així poguem tenir quatre hores d'estudia a casa.
La biblioteca és molt petita. Crec que asseguts hi ha lloc per 30 persones, no més.
mhmhm....farem examens que valen el 60% de la nota, les practiques el 30% i com he dit, els problemes que hem de resoldre els alumnes sols i en grups, abp, un 10%.
Dintre dels examens un 60% és un examen d'opció múltiple o en argot, tipus test.
I dintre de la pràctica també ens examinem.
Fem 10 setmanes de tot això, després una setmana i 2 dies d'estudi, i tres dies d'examens.
Va bé perquè al ser trimestral quan fem les vacances no hem d'estar pensant en els examens de gener, ja els hem fet.
No sé, us he explicat tot el que ens han explicat avui tal i com ara m'ha anat venint al cap, em sap greu si he dit coses que no volieu saber.
Sou lliures de fer les preguntes que volgueu.
No sé què més dir.
Adéu!

Varietat

Haha, és una historieta.
Resulta que a mi m'agrada la varietat.
Resulta que m'agrada l'amanida, perquè és molt variada.

I quan em faig la meva amanida tallo tots els ingredients ben petitons, perquè com que m'agrada la varietat, així a cada cullarada (menjo l'amanida amb cullera) puc asaborejar tota la varietat de gustos. Anomenem a aquesta amanida, amanida 1.

I així sóc superfeliç, menjant la meva amanida plena de gustos i podent-los tastar tots ells a cada cullarada.

Però resulta que un dia reflexiono i m'adono que sóc una víctima de la monotonia. Que sempre que menjo amanida cada cullarada té el mateix gust.

I decideixo que els ingredients que preparo per l'amanida els he de tallar més grans, perquè així cada cullarada tindrá un gust diferent, cada cullarada serà variada. A mi m'agrada la varietat! I anomenem aquesta segona amanida, amanida 2.

Però no m'agrada de convencer, perquè tot i que cada cullarada té un gust diferent a l'anterior degut a que hi predomina un gust a un cert ingredient, no noto la varietat en una sola cullarada.

I em dic, escolta, i si fas mitja amanida 1 i mitja amanida 2, i vas fent una cullarada d'una una de l'altra?
Seria molt variat!

Però ràpidament m'adono que menjar sempre les dues amanides és molt monòton.

I és aleshores que m'adono que el que he de fer, per variar, és un dia menjar amanida 1, l'altre amanida 2 i l'altre, mitja amanida 1 i mitja amanida 2.


El cas és que és aleshores que m'adono que això d'estar sempre canviant és molt monòton, a mi m'agrada la varietat, i això de sempre haver d'estar variant m'aburreix.

Així que per poder variar, decideixo que alguns dies m'agradarà la varietat i altres no.


Us agrada la varietat, a vosaltres?

dilluns, de setembre 17, 2007

ODI PROFUND

Vagin a l'infern, totes les maleides webs que només obrir-les et comencen a martiritzar amb la seva musiqueta! Que ja tenim una edat, carall. La web no es va inventar abans d'ahir, com a mínim podrien posar (com algunes tenen i les felicito) un control on puguis apretar stop!

En fi, que volia escriure això per la diada i no ho vaig acabar. Però farem veure que encara és avui, 11 de setembre de 2007.
Uaaaaaau!, ¡Us estic proposant un viatge temporal!

La cosa és que m'ha fet gràcia, veure ja des de dissabte tot de senyeres i esteladetes penjades als balcons, i me dic, diastre, el catalanisme està en auge! I resulta que no, (o sí) però el cas és que hi ha uns quants afortunats que han fet pont, i és clar, la bandera havia d'estar penjada tot avui, i és clar que si ets de pont no tornes per penjar-la, i la deixes penjada al balcó perquè tots els que t'envolten, sapiguen que fas PONT. PONT! 4 dies de festaaaaaaaaaaah!

El cas és que realment el dia d'avui no ha tingut res d'especial, fora de ser la primera diada amb montilla de president, que els del PP tornen a fer l'ofrena etc.

I per fer país, que és el que sembla que s'ha de fer avui, criticaré fins a la mort a l'escriptor Miquel de Palol que escriu al diari avui.
Teniu aquí el seu detestable article.

Als tres primers articles es dedica a dir que ara l'indepententisme ja ha deixat de ser un ideal romàntic (del romanticisme) criticat per estúpid des dels cercles intelectuals i que ara és un factor determinant en la caiguda de les grans potències autoritàries (fent referència als països de l'est independitzats de l'URSS) i que per tant és una eina del liberalisme.

Després diu:
Mai un territori pobre s'ha volgut separar d'un conjunt de mitjana de benestar superior, perquè això va en detriment de les seves possibilitats de progrés, per escasses que siguin, encara que només sigui a títol dels individus, que tenen oportunitat de desplaçar-se sense fronteres.

Doncs és fals perquè una nació té el dret de decidir per a ella mateixa tant si és més rica com si és més pobra, i els que senten la nació com a seva de debò demanaran el seu reconeixement tant en la riquesa com en la pobresa.

I Continua dient:
Que se sàpiga, a Extremadura o a Múrcia no hi ha hagut mai moviments independentistes.
Si hi ha una cosa que detesti són els articles mal informats! Què vol dir, "que se sàpiga"¿!, en tot cas, serà "que tu sàpigues"! I en quasevol cas t'equivocaràs, perquè precisament Múrcia i també Extremadura van ser exponents del moviment cantonalista durant la primera República. Exposant la teva ignorància d'una manera tant evident es fa el rídicul, sisplau!

Però no en té prou i continua dient:
[no hi ha hagut moviments indepentistes a Extremadura o Múrcia] però no perquè els extremenys i els murcians -ciutadans que per cert tenen tots els meus respectes- sentin menys amor que d'altres per la seva patria chica, tal com en diuen a partir de l'Ebre, ni perquè l'extremadurisme i el murcianisme siguin en termes iconogràfics col·lectius menys potent que el basquisme, el galleguisme i el catalanisme, sinó perquè a efectes de distribució de riquesa hi tenen més a perdre que a guanyar.


Si vols acabar amb el nacionalisme, identifica'l amb una causa econòmica.
Aquesta és l'arma dels estats que reprimeixen una nació i és al parany on ha caigut el nostre estimat articulista. El que sí que és cert és que els Estats són més reaccionaris amb les nacions riques, i que segurament si Catalunya fos pobre no obtendria tants impediments des de l'estat, però s'ha de deixar clar que la força amb la qual es demanaria des d'aquí el reconeixement nacional seria la mateixa. Excepte per l'escriptor en qüestió i quatre seguidors fanàtics.
Realment s'ha de ser ben cec per identificar el nacionalisme català amb l'economia.
Una cosa més: qualsevol persona que necessiti fer l'aclaració que està en el seu text que he marcat amb negreta, té un greu problema.

Però amb això no en té prou, i el seu desvariejament continua dient que ara ja no se sap si a Catalunya si viu  pitjor o millor que a Extremadura o Cantàbria i que en qualsevol cas la situació canviarà, Catalunya passarà a formar part de les comunitats riques i rebrà més del que doni.

I amb tot aquest patètic argument arriba a l'estupida conclusió:
ÉS PER AIXÒ QUE, SI CATALUNYA HA DE SER INDEPENDENT, ha de ser-ho ara, no el 2014 o en qualsevol altra data idealitzadament llunyana. Perquè, si s'espera més, no tindrà sentit exigir-la, perquè aleshores Madrid la concedirà, de la mateixa manera que fa cinquanta anys l'hauria concedit a Las Urdes si Las Urdes l'haguessin demanat. Si es tarda gaire més ja no tindrà sentit, perquè Catalunya ja serà molt més pobra que Extremadura, que Múrcia, que la Rioja, que Cantàbria i que les dues Castelles i la Manxa i Lleó -ja quasi ho és més, i ja ho és molt més que Madrid, que Euskadi, Mallorca i València-, i aleshores valdrà més continuar lligats a Espanya per viure una temporadeta, per refer-se si més no, a costa dels fons de compensació interterritorial.
Insiteixo i conloc jo també que el reconeixement de qualsevol nació de debò és aliè a la situació econòmica i que sempre tindrà sentit exigir-lo. Diguin el que diguin uns suposats intel·lectuals catalanistes de barretina de pa sucat amb oli.

Visca Catalunya!


p.d el diari avui... té cada articulista que fa por...
(click per ampliar) Aquí per veure el pdf en context.
Free Image Hosting at www.ImageShack.us