El cas és que a youtube podies penjar el teu video fent una pregunta per un debat dels candidats a les eleccions nortamericanes del 2008.
El cas és que em va picar (au!) la curiositat i de mirar alguns videos i amb una mica d'informació complementària doncs he conegut una mica els candidats més destacats.
Ja que els EE.UU són potencia potencialíssima no està de menys saber qui pot ser el pròxim sonat que vagi a viure a the white house.
El sistema electoral d'EE.UU funciona de la següent manera:
Cada estat té assignats un nombre de representants. El partit que tregui més vots en un estat, es queda tots els representants. És a dir, que si el 60% de vots d'un estat van a un partit, i el 40% van a l'altre, el partit del 60% es queda amb tots els escons. Això té conseqüències:
Els partits polítics minoritaris no poden conseguir cap mena de representació, per conseguir arribar a tenir escons, haurien de treure més del 50% dels vots en un estat i aleshores ja no serien minoritaris, haha. Això, a més a més, fa que la gent ja no estigui predisposada a votar-los, ja que és com una mena de vot inútil. És per això que EE.UU és un sistema bipartidista, és a dir, dos partits polítics molt majoritaris que controlen l'escenari poplític, en aquest cas: Republicans i Demòcrates.
Així doncs hi ha estats de majoria clarament Republicana (estats del sud per exemple) on rarament els vots dels democrates importen, i estats clarament Democrates on la minoria republicana no hi està representada. Per tant molets eleccions es decideixen en estats clau, que no estan definits del tot i on els dos partits tenen opcions.
En la història dels estats units s'han donat casos (com va passar amb el republicà Reagan, que era un actor de pacotilla de hollywood) que va guanyar en gairebé la totalitat dels estats, fins i tot als considerats de tendència demòcrata, i va conseguir una majoria aclaparadora.
Si tens 51% dels vots en tots els estats i tens el 100% de la representació cameral.
Fet aquest mini repàs anem a veure els principals candidats de cada partit:
Els republicans són el partit més conservador, amb presidents tant destacables com Bush i Bush Jr., l'esmentat Reagan etc. Tenen associat popularment el color vermell.
Els candidats més destacables que es presenten són 4: Rudolph Giuliani, Mike Huckabee, Ron Paul i Mitt Romney.
Rudolph Guiliani, conegut també com a Rudy Guiliani és un dels més forts, era l'alcalde de New York quan l'11-S, tothom creu que és un gran gestor i té grans èxits polítics conseguits a New York on va conseguir erradicar el crim de manera espectacular. Els seu defecte és algunes conviccions morals que té que no agraden al sector més conservador d'amèrica, una part molt improtant del seu partit, que no veu amb bons ulls que no condemni l'abortament.
Mike Huckabee era un desconegut fins fa quatre dies, pel qual ningú no donava ni 5 cèntims. Va ser governador d'Arkansas després del sr de Bill Clinton. És la rebel·lació del partit republicà, el seu discurs d'home religiós (és creacionista i pensa que alguns fets de la seva carrera política han estat ivnervencions divines), pacífic tranquil i clarament conservador a conquerit moltes cases americanes humils que confien en la seva bonhomia. No només això, fins i tot Chuck Norris està fent campanya per ell, com ja va fer en altres ocasions amb altres candidats del partit republicà com per exemple Bush. Per cert, té un grup de música on toca la guitarra.
Ron Paul només és destacable perquè és l'únic candidat republicà que ha afirmat públicament que és necessària una retirada de les tropes d'Irak, les seves oportunitats per ser president són petites, ell mateix ha confessat sentir-se sorprès quan va ser escollit candidat. Per cert, és físic.
Mitt Romney és un gran home de negocis, té molta pasta per finançar la seva campanya. És un dels homes forts tot i que sembla que Huckabee i Guiliani li estan guanyant la carrera. Conservador per convicció el seu punt dèbil és ser mormó. Ni ell ni els seus fills han servit a l'exèrcit.
Com a anecdòta es veu que al pobre un agència de serveis de neteja li va encolomar una dona de fer feines en situació irregular, i tots els seus contrincants li han criticat, tot i que ell evidentent poca culpa en té.
Els demòcrates són el partit més progressista dintre del liberalisme americà. Els seus líders històrics més importants podrien ser Kennedy o Bill Clinton.
Són, de manera no oficial, els de color blau.
Enter el candidats més destacats per a les pròximes eleccions sonen els noms de: Barack Obama, Hillary Clinton i John Edwards.
Barack Obama és la revelació, té molt suport de les classes mitjanes, té un discurs fort i clar, sense embuts ni retòriques. Hi ha realment un moviment de gen que vol un canvi i que veu en ell el camí, és el candidat amb major nombre d'aportacions economiques petites per finançar la seva candidatura, el que demostra que molta gent humil està darrera seu. És un candidat jove i és el primer candidat negre a la presidència d'els estats units, si guanyés seria el primer president negre. És l'únic candidat que es va oposar a la guerra d'Irak des del primer moment. La seva sinceritat és màxima: ha arribat a confessar que de jove va consumir alguna substància ilegal i que s'havia emborratxat algun cop.
Vaig sentir un tros de discurs seu que realment em va emocionar, jo que no tinc cap tipus de relació sentimental amb EE.UU, deia així:
No hi ha una amèrica conservadora, no hi ha una america liberal: hi ha els estats units d'amèrica. No hi ha una america blanca, una america negra, una america llatina: hi ha els estats units d'amèrica.
(minut 3.34 d'aquest video)
Hillary Clinton és la dona de Bill Clinton, tot i el que va passar. Té una gran carrera com a senadora a New York i una gran experiència com a primera dama. De ser presidenta seria la primera presidenta d'EE.UU.
John Edwards es presentava coma vice president a les eleccions passades pel candidat demòcrata John Kerry, les possibilitats que té enfront de Hillary i Barack són poques.
Hi ha un 99% de probabilitats que el pròxim president sigui un d'aquests candidats. No són els únics candidats però si els més destacables.
l'1% seria en el cas que caigués un meteorit a la terra i no se celebressin les eleccions americanes.
Per acabar podria empescar-me-les per d'alguna manera com per exemple destacant el seu nom en negreta, marcar quin és el meu candidat preferit, però no ho faré perquè recordo que enles últimes eleccions molts analistes van senyalar que un factor clau per a la reelecció de Bush Jr, va ser el rebuig que els Europeus vam manifestar i el suport destacat cap a l'altre candidat, el demòcrata John Kerry.
Els americans amb bon criteri no volien un president dels EE.UU i europeu. Per això demano que els posicionaments no es facin amb el fervor d'aleshores o el tret tornarà a sortir per la culata. Que els americans decideixin lliurement quin president volen.
Merci per llegir-me! Fins aviat!
