WHAT THE BLEEP DO WE KNOW?!
Només sé que no sé res, i aquest no res, ni tan sols sé que no el sé.
Diu Socrates.
El coneixement, l'autèntic saber, és ser conscients d'allò que coneixem i d'allò que ignorem. És a dir, el coneixement veritable, és coneixer el coneixement.
Ve a dir Confuci.
L'àtom autèntic, la cosa infinitament petita, autènticament indivisible, de la qual tota la resta és fet, es va associan amb ell mateix, fent diferentíssimes coses.
Arribat un moment aquestes coses, en fan una, que no tan sols té la capacitat, sinó que a més a més desitja investigar i descobrir-se, descobrir-lo, descobrint-se.
Què si primer aigua foc terra aire, que si desprès les molècules, els àtoms químics, electrons, protons! neutrons! Ara toca bosons i fermions! L'ona colapsada!
No és magnífic?
Com a màxim 13.7 bilions d'anys (13.7x10^9 anys) ha tardat l'univers en poder fer un ull que és seu, que mires les estrelles, que són ell. Crear una intèl·ligència que és seva, que estudïi el món, que és l'univers. Ha sigut capaç de crear tot això, que el descriu, el reté en fotografies i en fórmules, en poesia, en nosaltres, que som ell. Que ho és tot.
