Varietat
Haha, és una historieta.
Resulta que a mi m'agrada la varietat.
Resulta que m'agrada l'amanida, perquè és molt variada.
I quan em faig la meva amanida tallo tots els ingredients ben petitons, perquè com que m'agrada la varietat, així a cada cullarada (menjo l'amanida amb cullera) puc asaborejar tota la varietat de gustos. Anomenem a aquesta amanida, amanida 1.
I així sóc superfeliç, menjant la meva amanida plena de gustos i podent-los tastar tots ells a cada cullarada.
Però resulta que un dia reflexiono i m'adono que sóc una víctima de la monotonia. Que sempre que menjo amanida cada cullarada té el mateix gust.
I decideixo que els ingredients que preparo per l'amanida els he de tallar més grans, perquè així cada cullarada tindrá un gust diferent, cada cullarada serà variada. A mi m'agrada la varietat! I anomenem aquesta segona amanida, amanida 2.
Però no m'agrada de convencer, perquè tot i que cada cullarada té un gust diferent a l'anterior degut a que hi predomina un gust a un cert ingredient, no noto la varietat en una sola cullarada.
I em dic, escolta, i si fas mitja amanida 1 i mitja amanida 2, i vas fent una cullarada d'una una de l'altra?
Seria molt variat!
Però ràpidament m'adono que menjar sempre les dues amanides és molt monòton.
I és aleshores que m'adono que el que he de fer, per variar, és un dia menjar amanida 1, l'altre amanida 2 i l'altre, mitja amanida 1 i mitja amanida 2.
El cas és que és aleshores que m'adono que això d'estar sempre canviant és molt monòton, a mi m'agrada la varietat, i això de sempre haver d'estar variant m'aburreix.
Així que per poder variar, decideixo que alguns dies m'agradarà la varietat i altres no.
Us agrada la varietat, a vosaltres?
4 comentaris:
I si proves de canviar els ingredients de l'amanida a cada amanida, en comptes de la mida dels ingredients?
Vull dir, un dia t'hi poses blat de moro i l'altre barritas krisia, però de forma aleatoria perquè no és faci monòton. Prova de obrir la nevera, tancar els ulls, donar tres voltes sobre tu mateix i apuntar a una direcció qualsevol (dins de la nevera). I si aquell dia resulta que et toca posar-t'hi nocilla doncs serà fastigós, però no monòton.
O també et pots passar a la meva filosofia: fer els trossos grans perquè fa mandra fer-los més petits. Menys maldecaps per culpa de la varietat i menys esforç. M'agrada la llei del mínim esforç, evita conflictes.
Ja et pots donar per comentat.
M'encanten les barritas Krisia.
Hahaha!
L'has clavat!
Sabent-ho o sense saber-ho?!
Hhaha, és broma.
El cas és que l'única solució per que la varietat sigui veritablement aplicable seria l'atzar.
Però només aparentment, ja que l'atzar en sí també seria monoton.
Si hi hagués ingredients infinits també seria una solució, però...malauradament...sóc partidari del finitisme XD
El problema rau en la pregunta següent:
El conjunt dels conjunts que no s'autocontenen, es conté?
Detesto les barretes krisia o succedanis.
Grandíssim Comentari!
interessant!
Com que avui hi ha dos nous comentaris i a mi m'agrada molt la varietat he decidit llegir-ne un paràgraf de cadascun...
Deixem-ho córrer.
El que sí és cert és que avui he vingut al teu blog buscant alguna cosa d'aquest estil i m'ha anat bé llegir aquests textos.
A partir d'avui esperaré els nous escrits com si fóssin noves edicions d'una revista que llegeixo.
tu, derivada!
si haguessis llegit l'entrada de varietat sencera t'hauries adonat que la varietat no t'ha d'agradar XD
Em semblen molt honestes les teves intencions i espero estar a l'altura.
Apren a derivar.
es de^x/ddx=e^x
...
Publica un comentari a l'entrada