dijous, de desembre 28, 2006

FELIÇ 2007!

Charles Robert Darwin tenia un cosí, com a mínim, i era Sir Francis Galton. Va ser el "creador" de la nova eugenesia.


L'eugenesia (la nova) surt a partir del descobriment de Darwin de la Teòria de l'evolució de les espècies. El seu lema era: «La eugenesia es la auto-direcció de la evolució humana».
Els Victorians, estaven molt preocupats amb la proliferació demògrafica de les classes més marginals, pobres i ignorants, i també per la disminució demogràfica de classes benestants.
Interprentant la Teoria de les espècies, Galton va pensar (sense saber l'existència dels gens) que els caràcters dolents de les classes marginals s'expandien demograficament, i els bons càracters de les classes benestants disminuïen la seva presencia, generació rere generació. Era com si la selecció natural estigues afavorint l'extinció de els humans bons i estigués potenciant els humans dolents, ja siguin deliqüents, prostitutes, lladregots de tota mena etc.
Evidentment això s'havia d'acabar.
Pels eugenistes havien de potenciar els caràcters bons de la gent bona (ells mateixos), i intentar minvar els caràcters dolents que potraven i transmetien els humans dolents (els altres).
És a dir, intercanviar els papers, pel bé de l'humanitat. (em ve de gust apostrofar i a partir d'ara no avisaré)
Això s'aconseguia de dues maneres, o bé fent que els humans bons tinguin més fills, o fent que els humans dolents en tinguin menys (o cap). O bé fent les dues coses, encara millor.
Evidentment van optar per la tercera opció i van fer la tercera opció, és a dir, les dues coses anteriors alhora, hahaha. L'estat i el govern hi van participar. A molts països. Més de 60.000 persones van ser esterilitzades a Estats Units per impedir que escampessin els seus trets més repulsius. La meitat a l'estat de California. A Suècia, per exemple, 62.000 més. En definitiva el que Galton i companyia volíen fer era, el mateix que es fa amb els caballs, els gossos, o el que s'ha estat fent durant milenis amb tota la ramaderia i agricultura: Fer que els millors (pomes més grans i més bones, vaques amb més llet, gossos més ràpids, etc) tinguessin més descèndencia i que els pitjors (pomes podrides, vaques amb poca llet o llet dolenta, gossos lents i idiotes) poguessin arribar a ser predominants.

Plató en la seva perfectíssima República ja volia que l'estat seleccionés els més tontos per matar-los i els més intel·ligents per crèixer. Ningú vol ser tonto, ni lleig, ni res dolent. Com a mínim en principi. De fet Esparta es practicava una eugenesia (la antiga) que com la de Plató, no era Darwinista, i que tan sols eliminava un cop nascuts, els menys afavorits.

Evidentment els nous eugenistes es van equivocar en algunes cosestes.
Totes per culpa de no seguir un criteri científic, però la més important sens dubte va ser pensar que ells eren millors per procrear que les classes marginals.

Hi ha dos tipus d'eugenesia dintre de la eugenèsia nova, que per cert la paraula (com el nom Eugèni, o Eugènia) vol dir, ben nascut. Com deia és pot dividir en eugènesia negativa i positiva.
Una és basa en potenciar els trets bons, i l'altra la d'eliminar els dolents. Per mi no hi ha gaire diferència. L'absència d'un tret bo es pot veure com un tret dolent, i viceversa, així que són molt fàcils de fer passar una per l'altre. En realitat cap de nostaltres és perfecte (no hi ha excepcions) i per tant en principi tots podriem ser partidaris d'esterilitzar a tothom. Evidentment això no és recomanable.

Avui dia quan una dona està embarassada pot saber si el seu fill patirà alguna anomalía, i evitar-la mitjançant un abortament. No conec cap persona que vulgui sé pare i que desitji tenir un fill, per exemple amb sindrome de Down, tots els futurs pares volen tenir un fill amb 46 cromosomes per cèlu·la, és lògic. Si les noves tecnologies ens donen l'oportunitat de fer que tots els pares tinguin fills sans,
¿per què hauriem de renunciar-hi?
Evidentment aquest exemple és dolentíssim, perquè hi ha abortament pel mig i jo no l'esmento. Però si no hi fós, oi que no dubtariem?
De fet nosaltres, una parella qualsevol de l'espècie Homo Sapiens pot donar vida a quatre mil milions de milions de fills diferents possibles. (això és el producte del nombre d'espermatozoides que un home produeix a la vida multiplicat pel nombre d'òvuls que produeix una dona, que en notació és 4*10^21). La majoria de families ara tenen 2 fills. Probablement no tenen els millors fills que podien haver tingut, i cap dels possibles fills té més dret a néixer
que cap dels altres.
Així doncs, si poguéssim triar com serien els nostres fills, no ho deixariem a l'atzar, sinó que decidirem nosaltres. Si l'atzar pot fer que els nostres fills tinguin un problema de vista, i nosaltres podem evitar-ho, ho evitarem, no? Si es pogués arribar a triar qualsevol cosa. ¿Qui seria capaç, qui es creu tan superior de poder dir: Tu, pots tenir un fill ros alt i fort com el que vols, però jo no vull que el tinguis i no el tindràs.?Qui?

En canvi, a ningú se li acudiria, i si pogués impediria (em sembla) que un futur pare, tries que el seu fill patís insomni, tingués problemes d'oïda i fos coix.

On és el límit¿?

Abans d'acabar tinc unes quantes coses més a dir, haha:

He de dir que un sonat, Hitler, va posar en marxa una perversió d'eugenesia.
He de dir que això va fer que ningú volgués tornar a parlar de la paraula.
He de dir que m'he acabat la naturaleza humana de Jesús Mosterín.
He de dir que m'ha agradat més el que sap que el que pensa.
He de dir que us el recomano a tots.
He de dir que escric això i hauria d'estar fent treball de recerca.
He de dir que falten molts subscriptors.
He de dir que m'està aborrint tant He de dir He de dir He de dir.
He de dir que espero que us hagi agradat i fins aviat.



hm!



dilluns, de desembre 18, 2006

Marató


No m'agrada que les coses no es diguin pel seu nom. Bé, a vegades sí. Però quan es parla de coses tant serioses NO. Sisplau.

El que dic és que la marató no pot abanderar-se de la causa de la solidaritat. I menys d'aquestes maneres.
En aquest tríptic es pot llegir (en majúscules): "si vols que l'Anna visqui, llegeix aquest tríptic."
 
I aquest fulletó, recentíssim, diu:
Free Image Hosting at www.ImageShack.us

Em sembla a mi que és bastant clar que tots som solidaris. I que tots volem salvar l'Anna. Però no tots som solidàris a la mateixa escala. Per exemple, puc celebrar un gol jo sol. O puc celebrar-ho amb el que m'ha fet la passada (el defensa de l'equip contràri, haha). No en serio. Puc celebrar-ho amb el que m'ha fet la passada, seré solidàri, compartiré la meva joia amb ell. També puc celebrar-ho amb tot l'equip. Seré encara més solidàri, compartiré la felicitat amb tot l'equip, o encara més, amb tota l'afició. Instintivament (quasi), li dedicaré el gol a un company lesionat, perquè vull compartir la meva alegria, sobretot amb els que passen un mal moment.

Si estem a l'estació esperant un amic. I puja una dona amb uns pantalons vermells a un altre tren, i just abans que es tanquin les portes li cauen dos billets de 20€. Un dels amics, que porta uns calçotets blaus, i un home molt barbut ho veuen, i van a recollir-los. Pensen en tornar-los a la dona dels pantalos vermellos, però és impossible. Què hi farem, diuen. I 20 per tu, i 20 per mi. Després l'amic reparteix els diners entre els amics que erem allà esperant. Fins i tot amb l'amic que esperem. Anem a gastar-nos els diners en una gelateria, i veiem un nen escanyolit mirant-se els gelats amb uns ullets, segur que algú dels amics s'oferirà per no demanar-se el gelat tant car que sempre ha desitjat, i compra-se'n un més barat per poder fer-li un present al nen pobre. A la gelateria també hi ha l'home de la barba, que quan ho veu, diu, què carall, aquest nano el convido jo, i li compra el gelat més bo de tots, i li dona 5€ perquè vagi a la croissanteríssima d'en front, a comprar-se el croissantíssim amb més xocolata. El nen escanyolit i pobre dóna mil i una gràcies. L'universitari que treballa a mitja jornada a la gelateria, té un nas d'aquells que fan goig veure mocar, li explicarà a la seva companya, que avui li han donat una propinassa de 3€ i mig! La noia ja sap que d'aquí quatre dies tindrà penjades a les seves delicioses orelles les arrecadetes que van veure l'altre dia a la botiga del pare del noi dels calçotets blaus.

Això és sòlidaritat. És quotidià. Tots, qui més qui menys, ho som.


Ara bé.

Si quan cauen els bitllets, l'amic diu que els ha vist primer. Que se'ls queda ell. L'home barbut diu, si home, que ell ja els havia vist abans que caiguessin a terra, que de cap manera se'ls deixaria robar. Com que erem més amics que homes amb barba, l'amic del pare joier es queda els 40€. El Barbut amb un nas de pam. El noi sense barba és molt solidàri, i decideix després de molt estira i arronsa convidar a una llaminadura als amics. No us podeu queixar, quin amic que teniu! diu. El nen escanyolit és comentari enter els companys, pobre nen pobre, mai podrà menjar un gelat. I decideixen orgullosos de la seva conciència social, donar-li una llaminadura mig rosegada que l'amic, futur joier, ha deixat. El nen de la gelateria continua somniant que un dia menjarà un croissantissím, com el dels contes. Mentrestant l'home barbut renegant i maleïnt la joventut ensopega amb l'universitari, que pensant en les orelletes de la seva estimada, no mira per on va i llença el gelatíssim de meló, plàtan, mandarinq i cocu de mil boles, que sortia a servir a la terraseta. Espatllant el també pantaló vermell del marit de la dona del pantaló vermell (qui ho havia de dir) i espatllant també una propina, i guanyant qui sap quin esbronc.

Això no és solidaritat. I és un exemple.



Tot això no serveix de res. El que vull dir és que la solidaritat a petita escala és egoisme. Per què gastem 6 milions en investigació del dolor crònic, si cada dia moren 24 MIL persones de gana? Per salvar la gent que mor de gana no cal investigar!
És clar que la vida d'un nen d'Àfrica no val el mateix, que el de la iaia, o amiga de la iaia, que té artrosi. O dolor crònic. Jo quan algun dia per les circumstàncies que siguin, tardo en menjar, em fa mal la panxa. I no dura gaire perquè tinc nevera rebost supermercat, i pares. No sé que se sent amb el dolor crònic. Em sembla perfecte que s'investigui, sóc el primer en voler investigar, i en que s'hi inverteixi. Ara bé, que no m'enganyin. Serà el que volgueu, però solidaritat NO.

Les coses pel seu nom. Sisplau. Que no ens enganyin.
¿O SÍ?

Per cert, solidaritat també és, deixar un comentari. :)

diumenge, de desembre 17, 2006

BENVOLGUTS SUBSCRIPTORS!

fiu!
Això va bé!
Bé, dir que ja us podeu subscriure. Aquí a l'esquerra es pot veure, feu click, introduiu la vostra adreça electroniquíssima i cada cop que jo escrigui alguna coseta, la rebreu al vostre correu.
Doncs res més.
Ah sí. Pel públic en general. Entrareu el correu, us demanarà que escriviu un codi de verificació per comprobar que no sou una computadora que els vols fastidar el servei. L'escriviu, aleshores us dirà que us enviaran un e-mail per confirmar la direcció, aleshores rebreu el correu. L'obriu. Hi haurà un enllaç per activar la subscripció. Clickeu. Si no funciona copieu l'adreça al navegador. Aleshoers funcionarà. Us dirà que el servei està confirmat. LLestos. Qualsevol dubte, pregunteu per ací.
Gentilesa de FeedBurner.

Gràcies.