FELIÇ 2007!

Charles Robert Darwin tenia un cosí, com a mínim, i era Sir Francis Galton. Va ser el "creador" de la nova eugenesia.


L'eugenesia (la nova) surt a partir del descobriment de Darwin de la Teòria de l'evolució de les espècies. El seu lema era: «La eugenesia es la auto-direcció de la evolució humana».
Els Victorians, estaven molt preocupats amb la proliferació demògrafica de les classes més marginals, pobres i ignorants, i també per la disminució demogràfica de classes benestants.
Interprentant la Teoria de les espècies, Galton va pensar (sense saber l'existència dels gens) que els caràcters dolents de les classes marginals s'expandien demograficament, i els bons càracters de les classes benestants disminuïen la seva presencia, generació rere generació. Era com si la selecció natural estigues afavorint l'extinció de els humans bons i estigués potenciant els humans dolents, ja siguin deliqüents, prostitutes, lladregots de tota mena etc.
Evidentment això s'havia d'acabar.
Pels eugenistes havien de potenciar els caràcters bons de la gent bona (ells mateixos), i intentar minvar els caràcters dolents que potraven i transmetien els humans dolents (els altres).
És a dir, intercanviar els papers, pel bé de l'humanitat. (em ve de gust apostrofar i a partir d'ara no avisaré)
Això s'aconseguia de dues maneres, o bé fent que els humans bons tinguin més fills, o fent que els humans dolents en tinguin menys (o cap). O bé fent les dues coses, encara millor.
Evidentment van optar per la tercera opció i van fer la tercera opció, és a dir, les dues coses anteriors alhora, hahaha. L'estat i el govern hi van participar. A molts països. Més de 60.000 persones van ser esterilitzades a Estats Units per impedir que escampessin els seus trets més repulsius. La meitat a l'estat de California. A Suècia, per exemple, 62.000 més. En definitiva el que Galton i companyia volíen fer era, el mateix que es fa amb els caballs, els gossos, o el que s'ha estat fent durant milenis amb tota la ramaderia i agricultura: Fer que els millors (pomes més grans i més bones, vaques amb més llet, gossos més ràpids, etc) tinguessin més descèndencia i que els pitjors (pomes podrides, vaques amb poca llet o llet dolenta, gossos lents i idiotes) poguessin arribar a ser predominants.

Plató en la seva perfectíssima República ja volia que l'estat seleccionés els més tontos per matar-los i els més intel·ligents per crèixer. Ningú vol ser tonto, ni lleig, ni res dolent. Com a mínim en principi. De fet Esparta es practicava una eugenesia (la antiga) que com la de Plató, no era Darwinista, i que tan sols eliminava un cop nascuts, els menys afavorits.

Evidentment els nous eugenistes es van equivocar en algunes cosestes.
Totes per culpa de no seguir un criteri científic, però la més important sens dubte va ser pensar que ells eren millors per procrear que les classes marginals.

Hi ha dos tipus d'eugenesia dintre de la eugenèsia nova, que per cert la paraula (com el nom Eugèni, o Eugènia) vol dir, ben nascut. Com deia és pot dividir en eugènesia negativa i positiva.
Una és basa en potenciar els trets bons, i l'altra la d'eliminar els dolents. Per mi no hi ha gaire diferència. L'absència d'un tret bo es pot veure com un tret dolent, i viceversa, així que són molt fàcils de fer passar una per l'altre. En realitat cap de nostaltres és perfecte (no hi ha excepcions) i per tant en principi tots podriem ser partidaris d'esterilitzar a tothom. Evidentment això no és recomanable.

Avui dia quan una dona està embarassada pot saber si el seu fill patirà alguna anomalía, i evitar-la mitjançant un abortament. No conec cap persona que vulgui sé pare i que desitji tenir un fill, per exemple amb sindrome de Down, tots els futurs pares volen tenir un fill amb 46 cromosomes per cèlu·la, és lògic. Si les noves tecnologies ens donen l'oportunitat de fer que tots els pares tinguin fills sans,
¿per què hauriem de renunciar-hi?
Evidentment aquest exemple és dolentíssim, perquè hi ha abortament pel mig i jo no l'esmento. Però si no hi fós, oi que no dubtariem?
De fet nosaltres, una parella qualsevol de l'espècie Homo Sapiens pot donar vida a quatre mil milions de milions de fills diferents possibles. (això és el producte del nombre d'espermatozoides que un home produeix a la vida multiplicat pel nombre d'òvuls que produeix una dona, que en notació és 4*10^21). La majoria de families ara tenen 2 fills. Probablement no tenen els millors fills que podien haver tingut, i cap dels possibles fills té més dret a néixer
que cap dels altres.
Així doncs, si poguéssim triar com serien els nostres fills, no ho deixariem a l'atzar, sinó que decidirem nosaltres. Si l'atzar pot fer que els nostres fills tinguin un problema de vista, i nosaltres podem evitar-ho, ho evitarem, no? Si es pogués arribar a triar qualsevol cosa. ¿Qui seria capaç, qui es creu tan superior de poder dir: Tu, pots tenir un fill ros alt i fort com el que vols, però jo no vull que el tinguis i no el tindràs.?Qui?

En canvi, a ningú se li acudiria, i si pogués impediria (em sembla) que un futur pare, tries que el seu fill patís insomni, tingués problemes d'oïda i fos coix.

On és el límit¿?

Abans d'acabar tinc unes quantes coses més a dir, haha:

He de dir que un sonat, Hitler, va posar en marxa una perversió d'eugenesia.
He de dir que això va fer que ningú volgués tornar a parlar de la paraula.
He de dir que m'he acabat la naturaleza humana de Jesús Mosterín.
He de dir que m'ha agradat més el que sap que el que pensa.
He de dir que us el recomano a tots.
He de dir que escric això i hauria d'estar fent treball de recerca.
He de dir que falten molts subscriptors.
He de dir que m'està aborrint tant He de dir He de dir He de dir.
He de dir que espero que us hagi agradat i fins aviat.



hm!