FELIÇ 2007!

Charles Robert Darwin tenia un cosí, com a mínim, i era Sir Francis Galton. Va ser el "creador" de la nova eugenesia.


L'eugenesia (la nova) surt a partir del descobriment de Darwin de la Teòria de l'evolució de les espècies. El seu lema era: «La eugenesia es la auto-direcció de la evolució humana».
Els Victorians, estaven molt preocupats amb la proliferació demògrafica de les classes més marginals, pobres i ignorants, i també per la disminució demogràfica de classes benestants.
Interprentant la Teoria de les espècies, Galton va pensar (sense saber l'existència dels gens) que els caràcters dolents de les classes marginals s'expandien demograficament, i els bons càracters de les classes benestants disminuïen la seva presencia, generació rere generació. Era com si la selecció natural estigues afavorint l'extinció de els humans bons i estigués potenciant els humans dolents, ja siguin deliqüents, prostitutes, lladregots de tota mena etc.
Evidentment això s'havia d'acabar.
Pels eugenistes havien de potenciar els caràcters bons de la gent bona (ells mateixos), i intentar minvar els caràcters dolents que potraven i transmetien els humans dolents (els altres).
És a dir, intercanviar els papers, pel bé de l'humanitat. (em ve de gust apostrofar i a partir d'ara no avisaré)
Això s'aconseguia de dues maneres, o bé fent que els humans bons tinguin més fills, o fent que els humans dolents en tinguin menys (o cap). O bé fent les dues coses, encara millor.
Evidentment van optar per la tercera opció i van fer la tercera opció, és a dir, les dues coses anteriors alhora, hahaha. L'estat i el govern hi van participar. A molts països. Més de 60.000 persones van ser esterilitzades a Estats Units per impedir que escampessin els seus trets més repulsius. La meitat a l'estat de California. A Suècia, per exemple, 62.000 més. En definitiva el que Galton i companyia volíen fer era, el mateix que es fa amb els caballs, els gossos, o el que s'ha estat fent durant milenis amb tota la ramaderia i agricultura: Fer que els millors (pomes més grans i més bones, vaques amb més llet, gossos més ràpids, etc) tinguessin més descèndencia i que els pitjors (pomes podrides, vaques amb poca llet o llet dolenta, gossos lents i idiotes) poguessin arribar a ser predominants.

Plató en la seva perfectíssima República ja volia que l'estat seleccionés els més tontos per matar-los i els més intel·ligents per crèixer. Ningú vol ser tonto, ni lleig, ni res dolent. Com a mínim en principi. De fet Esparta es practicava una eugenesia (la antiga) que com la de Plató, no era Darwinista, i que tan sols eliminava un cop nascuts, els menys afavorits.

Evidentment els nous eugenistes es van equivocar en algunes cosestes.
Totes per culpa de no seguir un criteri científic, però la més important sens dubte va ser pensar que ells eren millors per procrear que les classes marginals.

Hi ha dos tipus d'eugenesia dintre de la eugenèsia nova, que per cert la paraula (com el nom Eugèni, o Eugènia) vol dir, ben nascut. Com deia és pot dividir en eugènesia negativa i positiva.
Una és basa en potenciar els trets bons, i l'altra la d'eliminar els dolents. Per mi no hi ha gaire diferència. L'absència d'un tret bo es pot veure com un tret dolent, i viceversa, així que són molt fàcils de fer passar una per l'altre. En realitat cap de nostaltres és perfecte (no hi ha excepcions) i per tant en principi tots podriem ser partidaris d'esterilitzar a tothom. Evidentment això no és recomanable.

Avui dia quan una dona està embarassada pot saber si el seu fill patirà alguna anomalía, i evitar-la mitjançant un abortament. No conec cap persona que vulgui sé pare i que desitji tenir un fill, per exemple amb sindrome de Down, tots els futurs pares volen tenir un fill amb 46 cromosomes per cèlu·la, és lògic. Si les noves tecnologies ens donen l'oportunitat de fer que tots els pares tinguin fills sans,
¿per què hauriem de renunciar-hi?
Evidentment aquest exemple és dolentíssim, perquè hi ha abortament pel mig i jo no l'esmento. Però si no hi fós, oi que no dubtariem?
De fet nosaltres, una parella qualsevol de l'espècie Homo Sapiens pot donar vida a quatre mil milions de milions de fills diferents possibles. (això és el producte del nombre d'espermatozoides que un home produeix a la vida multiplicat pel nombre d'òvuls que produeix una dona, que en notació és 4*10^21). La majoria de families ara tenen 2 fills. Probablement no tenen els millors fills que podien haver tingut, i cap dels possibles fills té més dret a néixer
que cap dels altres.
Així doncs, si poguéssim triar com serien els nostres fills, no ho deixariem a l'atzar, sinó que decidirem nosaltres. Si l'atzar pot fer que els nostres fills tinguin un problema de vista, i nosaltres podem evitar-ho, ho evitarem, no? Si es pogués arribar a triar qualsevol cosa. ¿Qui seria capaç, qui es creu tan superior de poder dir: Tu, pots tenir un fill ros alt i fort com el que vols, però jo no vull que el tinguis i no el tindràs.?Qui?

En canvi, a ningú se li acudiria, i si pogués impediria (em sembla) que un futur pare, tries que el seu fill patís insomni, tingués problemes d'oïda i fos coix.

On és el límit¿?

Abans d'acabar tinc unes quantes coses més a dir, haha:

He de dir que un sonat, Hitler, va posar en marxa una perversió d'eugenesia.
He de dir que això va fer que ningú volgués tornar a parlar de la paraula.
He de dir que m'he acabat la naturaleza humana de Jesús Mosterín.
He de dir que m'ha agradat més el que sap que el que pensa.
He de dir que us el recomano a tots.
He de dir que escric això i hauria d'estar fent treball de recerca.
He de dir que falten molts subscriptors.
He de dir que m'està aborrint tant He de dir He de dir He de dir.
He de dir que espero que us hagi agradat i fins aviat.



hm!

Marató

No m'agrada que les coses no es diguin pel seu nom. Bé, a vegades sí. Però quan es parla de coses tant serioses NO. Sisplau.

El que dic és que la marató no pot abanderar-se de la causa de la solidaritat. I menys d'aquestes maneres.
En aquest tríptic es pot llegir (en majúscules): "si vols que l'Anna visqui, llegeix aquest tríptic."
 
I aquest fulletó, recentíssim, diu:


Em sembla a mi que és bastant clar que tots som solidaris. I que tots volem salvar l'Anna. Però no tots som solidàris a la mateixa escala. Per exemple, puc celebrar un gol jo sol. O puc celebrar-ho amb el que m'ha fet la passada (el defensa de l'equip contràri, haha). No en serio. Puc celebrar-ho amb el que m'ha fet la passada, seré solidàri, compartiré la meva joia amb ell. També puc celebrar-ho amb tot l'equip. Seré encara més solidàri, compartiré la felicitat amb tot l'equip, o encara més, amb tota l'afició. Instintivament (quasi), li dedicaré el gol a un company lesionat, perquè vull compartir la meva alegria, sobretot amb els que passen un mal moment.

Si estem a l'estació esperant un amic. I puja una dona amb uns pantalons vermells a un altre tren, i just abans que es tanquin les portes li cauen dos billets de 20€. Un dels amics, que porta uns calçotets blaus, i un home molt barbut ho veuen, i van a recollir-los. Pensen en tornar-los a la dona dels pantalos vermellos, però és impossible. Què hi farem, diuen. I 20 per tu, i 20 per mi. Després l'amic reparteix els diners entre els amics que erem allà esperant. Fins i tot amb l'amic que esperem. Anem a gastar-nos els diners en una gelateria, i veiem un nen escanyolit mirant-se els gelats amb uns ullets, segur que algú dels amics s'oferirà per no demanar-se el gelat tant car que sempre ha desitjat, i compra-se'n un més barat per poder fer-li un present al nen pobre. A la gelateria també hi ha l'home de la barba, que quan ho veu, diu, què carall, aquest nano el convido jo, i li compra el gelat més bo de tots, i li dona 5€ perquè vagi a la croissanteríssima d'en front, a comprar-se el croissantíssim amb més xocolata. El nen escanyolit i pobre dóna mil i una gràcies. L'universitari que treballa a mitja jornada a la gelateria, té un nas d'aquells que fan goig veure mocar, li explicarà a la seva companya, que avui li han donat una propinassa de 3€ i mig! La noia ja sap que d'aquí quatre dies tindrà penjades a les seves delicioses orelles les arrecadetes que van veure l'altre dia a la botiga del pare del noi dels calçotets blaus.

Això és sòlidaritat. És quotidià. Tots, qui més qui menys, ho som.


Ara bé.

Si quan cauen els bitllets, l'amic diu que els ha vist primer. Que se'ls queda ell. L'home barbut diu, si home, que ell ja els havia vist abans que caiguessin a terra, que de cap manera se'ls deixaria robar. Com que erem més amics que homes amb barba, l'amic del pare joier es queda els 40€. El Barbut amb un nas de pam. El noi sense barba és molt solidàri, i decideix després de molt estira i arronsa convidar a una llaminadura als amics. No us podeu queixar, quin amic que teniu! diu. El nen escanyolit és comentari enter els companys, pobre nen pobre, mai podrà menjar un gelat. I decideixen orgullosos de la seva conciència social, donar-li una llaminadura mig rosegada que l'amic, futur joier, ha deixat. El nen de la gelateria continua somniant que un dia menjarà un croissantissím, com el dels contes. Mentrestant l'home barbut renegant i maleïnt la joventut ensopega amb l'universitari, que pensant en les orelletes de la seva estimada, no mira per on va i llença el gelatíssim de meló, plàtan, mandarinq i cocu de mil boles, que sortia a servir a la terraseta. Espatllant el també pantaló vermell del marit de la dona del pantaló vermell (qui ho havia de dir) i espatllant també una propina, i guanyant qui sap quin esbronc.

Això no és solidaritat. I és un exemple.



Tot això no serveix de res. El que vull dir és que la solidaritat a petita escala és egoisme. Per què gastem 6 milions en investigació del dolor crònic, si cada dia moren 24 MIL persones de gana? Per salvar la gent que mor de gana no cal investigar!
És clar que la vida d'un nen d'Àfrica no val el mateix, que el de la iaia, o amiga de la iaia, que té artrosi. O dolor crònic. Jo quan algun dia per les circumstàncies que siguin, tardo en menjar, em fa mal la panxa. I no dura gaire perquè tinc nevera rebost supermercat, i pares. No sé que se sent amb el dolor crònic. Em sembla perfecte que s'investigui, sóc el primer en voler investigar, i en que s'hi inverteixi. Ara bé, que no m'enganyin. Serà el que volgueu, però solidaritat NO.

Les coses pel seu nom. Sisplau. Que no ens enganyin.
¿O SÍ?

Per cert, solidaritat també és, deixar un comentari. :)

BENVOLGUTS SUBSCRIPTORS!

fiu!
Això va bé!
Bé, dir que ja us podeu subscriure. Aquí a l'esquerra es pot veure, feu click, introduiu la vostra adreça electroniquíssima i cada cop que jo escrigui alguna coseta, la rebreu al vostre correu.
Doncs res més.
Ah sí. Pel públic en general. Entrareu el correu, us demanarà que escriviu un codi de verificació per comprobar que no sou una computadora que els vols fastidar el servei. L'escriviu, aleshores us dirà que us enviaran un e-mail per confirmar la direcció, aleshores rebreu el correu. L'obriu. Hi haurà un enllaç per activar la subscripció. Clickeu. Si no funciona copieu l'adreça al navegador. Aleshoers funcionarà. Us dirà que el servei està confirmat. LLestos. Qualsevol dubte, pregunteu per ací.
Gentilesa de FeedBurner.

Gràcies.

Novatacs

Cervelló! Madrid! Blacksburg!
Gent de tot el món visita aquest blog! Visca!

M'he fet de Google analytics, que basicament serveix per veure qui entra a la teva web i coses d'aquestes. Va molt bé. També m'he passat a la versió beta de blogspot, que va una mica millor.

També m'he fet ja de bloc.cat, la direcció és: ulises.bloc.cat, ja veurem a veure com queda tot això, no us vull marejar amb tant blogspot, bloc, pandela i sssimilarsss.

Sí, com veieu també he incorporat propagandeta, és per guanyar-me una mica la vida, sisplau, feu-li click. Merci.

SPAM MAPS

Ei nois! I Hate noise!

Resulta que avui he rebut un correu spam!
Sorprenent?



NO!
Abans que hagi acabat d'escriure aquesta entrada ja en tindré un altre, com a mínim!

i..per què?

Extret del país:
Diez 'piratas' controlan el 80% del correo basura que circula por Internet.
El mayor 'spammer' del mundo es un ucranio que usa los alias de Alex Blood o AlekseyB.

"Alargue su pene". "Invierta en BioMatrix Corp". "Prolongue sus relaciones amorosas". "Aplace su hipoteca". Los buzones de correo electrónico de los internautas se llenan cada día con mensajes publicitarios sobre milagrosos medicamentos, rentables inversiones o productos de lujo a precios de saldo. La recepción de spam se ha convertido ya en la primera preocupación de los internautas españoles, muy por encima de los virus o el uso fraudulento de la tarjeta de crédito, según el informe eEspaña 2006 de la Fundación France Telecom. Y es que alrededor del 64% del correo que circuló por Internet en septiembre era publicidad no deseada.

Eso significa que el spam no es sólo una molestia. Su abundancia está atascando Internet. Unos 55.000 millones de correos no solicitados son enviados cada día.

¿Quién crea y manda toda esta ingente cantidad de correo basura? La entidad sin ánimo de lucro Spamhaus, con sede en el Reino Unido y que lleva ocho años luchando contra esta actividad, ha publicado una lista con los 10 mayores spammers. Según explica la entidad, ese reducido grupo es responsable de cerca del 80% del spam que se recibe en Europa Occidental y Estados Unidos. La FTC (Comisión Federal de Comercio) de Estados Unidos ya avisaba el pasado año: "Aunque hay cientos de miles de personas que causan este problema, la mayor parte del spam proviene de un grupo reducido de ellas".

Los nombres y alias de los piratas informáticos han sido incluidos en la lista de Spamhaus después de que, al menos, tres proveedores de Internet hayan paralizado sus envíos. A la cabeza de la clasificación se encuentra un ucranio. Utiliza los alias de Alex Blood, Alexander Mosh, AlekseyB y Alex Polyako, aunque ninguno de ellos responde, posiblemente, a su verdadera identidad (Alex Polyakov es el nombre de un espía soviético en la novela de John Le Carré El topo). El número dos el ruso-estadounidense Leo Kuvayev, apodado BadCow. Le siguen otros dos estadounidenses, un grupo de rusos, un israelí, un canadiense y un hongkonés.

En la UE y en EE UU, el correo basura es ilegal. En España, enviar correos electrónicos sin autorización de quien lo recibe está expresamente prohibido por la Ley de Servicios de la Sociedad de la Información (LSSI) de 2002. Pero estos piratas cambian de redes y países con mucha frecuencia, y se aprovechan de la laxitud de las normas de Estados como Rusia o China y los paraísos fiscales. Sobre todo, se aprovechan de la escasa colaboración internacional. Según reconocía el pasado año la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE), "la legislación no va a detener, por sí misma, a los spammers que quieren obtener beneficios".

Y es que éste es un buen negocio. Es cierto que el nivel de respuesta de los internautas es muy bajo; sólo 15 personas por cada millón responde a un correo basura. Pero los spammers pueden llegar a enviar un millón de correos en menos de una hora, así que la rentabilidad que sacan con sólo pulsar un botón es muy alta; e inmediata. Los delincuentes obtienen un porcentaje variable de cada suscripción o venta. Los productos más populares son fármacos (36%), financieros (19%) y pornográficos (14%), según datos aportados por la compañía de seguridad Ipswitch.

¿Dónde encuentran los delincuentes las direcciones de correo? No necesitan grandes conocimientos de tecnología sino, más bien, de psicología. Recopilan direcciones en páginas personales y blogs, en páginas trampa donde solicitan un correo para lograr alguna muestra
gratuita y en cadenas de bromas que los usuarios reenvían a sus amigos sin ocultar las direcciones electrónicas de los demás.

Una vez conseguidas, el spammer envía el mensaje publicitario, bien utilizando una sola dirección de correo o a través de diferentes direcciones y servidores. Pero los delincuentes están perfeccionando sus técnicas y están comenzando a utilizar los ordenadores de sus víctimas. La idea consiste en penetrar en los PC conectados a Internet que no están debidamente protegidos y utilizarlos como zombis que reenvían los correos a las órdenes del delincuente. Los expertos calculan que el 40% del correo basura ya se envía gracias a esta técnica.

PATRICIA F. DE LIS - Madrid - 05/11/2006


Gràcies als que ens envieu tots aquests correu cadena, tan imprescindibles, tant magnífics, tan..!

Prospera la secció de cançons traduïdes, podeu veure-les a: http://ulises.pandela.net/Musica/index.htm

¡!

EINSTEIN!

Feu copia i enganxa amb aquesta adreça, que el pandela és dolent i no em deixa fer click:
http://ulises.pandela.net/Musica/music.bmp

Espero que us agradi.

Come lie next to me..

La veritat és que mai us he parlat dels vespres de la ciència.

Doncs, ja toca.
click cosmocaixa

Organitzen unes conferencies a les vuit del VESPRE de temes de ciència, molt interessants. Vaig assistir a un de robòtica. Molt interessant, la feia un xinès. Vam conèixer al Chandra, un bon noi.

I les fotos, són precioses, de la Xina, com no:
Plic!



Us estimo!..bastant...

¡Per cert! ¿Els heu vist, com s'han quedat tots els de CIU, amb un pam de nas i un mal humor que fa por?

let's see:
Bisó
La imatge de les calaberes, impacta. Les espècies no existeixen.

BiOmOdElS, yeah

Genius at play!

MhmM! http://www.xtec.net/~slope/

D'acord, em poso en serio en el tema Opera.

Pros i amateurs (broma, vull dir contres) de fer servir Opera:
Pros:
És el navegador més ràpid i no només en velocitat de reacció (uh!) sinó en hagilitat. És a dir, no és només el navegador que ens obrira abans una pàgina, sinó que a més a més, un cop hi siguem, ens serà molt més còmode i fàcil i ràpid deslaçar-nos-hi. Té un sistema de pestanyes realment admirable.

Amateurs, dic, contres:
És realment molt poc comú i poc utilitzat, i això implica que algunes webs no estiguin optimitzades per poder-les veure amb Opera i poden ocasionar algun problema.

Si teniu algun dubte respecte com fer-lo servir, això és un blog, i permet interactuar!
Com que us he convençut molt, ja us el podeu descarregar: aneu aquí.

Molt bé!

Resulta que el Chime Mdl per instalar-se en Opera necessita fer unes petites operacions.
Són aquestes.
Un cop instal·lat podreu veure coses molt maques, com les de la web de la Sílvia Lope.

Ohhh! Què bonic!

Tinc un amic, ah, que fa disseny 3D!
I Kendo.
I altres coses, o no, no sé. ah, sí, ¡l'artístic!, el batxillerat.
I les fa bé.
En tinc proves.
http://forums.cgsociety.org/showthread.php?t=417710



Bernat, es podria fer el que es fa amb les mol·lecules, amb el teu super home?

 

Guillem Serrano

Veieu aquest dibuixadíssim dibuix:
Click
Si no funciona proveu d'accedir-hi des d'aquí:
http://ulises.pandela.net/FotografiaPintura/guillem.jpg

I finalment, si tampoc funciona proveu des d'aquí:
http://ulises.pandela.net/FotografiaPintura/gs1.jpg

Em sap greu.

Per cert, a partir d'ara el codi és gs (Guillem Serrano) i número.

Per molts més!

APOPTYGMA BERZERK

S'han dit coses molt desagradables.
No me n'amago, i n'estic orgullosíssim: m'agrada la música electrònica.

La cançó d'Apoptygma Berzerk, Come lie next to me, també coneguda com Kathy's Song, comença així:

In the beginning God created the heavens and the earth.
And the earth was without form, and void.
And darkness was upon the face of the deep.
And God said: let there be light.
And there was light.
And God saw the light, that it was god.
And God divided the light from the darkness.
And God called the light day, and the darkness he called night.
And God saw everything that he had made and behold it was good.
And God created man.
And man created machine.
And machine, machine created music.
And machine saw everything it had made and said: behold!

I m'agrada.

He de dir que no escric aquest comentari per dir només això, haha!
Tinc dues coses a comentar. Començaré per la primera, em sembla.
La primera és que inauguro una nova secció a la web, a l'apartat de música, que com es pot llegir estarà dedicada a la traducció de lletres de cançons. Feu click aquí per llegir-ne tots els detalls.
La segona és que a partir de demà, podrem guadir, aperiodicament però regularment, d'una obra d'art a càrrec del Guillem Serrano.

I me n'invento una tercera en forma de petició: Mireia, oi que ens traduiràs alguna cançoneta de l'alemany?

Ja que surt, aprofito per citar la magnifiquíssima Das model de Kraftwerk, tan alemanya com electrònica, Visca!

Desitjo de tot..cor que us agradin les incorporacions...!

La cançó acaba...dient: And on the seventh day, machine pressed stop.

I LOVE WIKIPEDIA!

Quan estic content, a vegades, em venen les ganes d'explicar coses. 

En tot cas, aquest pont he tingut la sort de poder anar a la vall de Núria amb uns amics, i entre d'altres molts privilegis, hem pogut veure un cel, de nit, SORPRENENT!

S'afegeix a això, o al revés, que l'Unai té el bon costum d'enviar-me fotografies de l'espai. Totes són precioses, innegablement, però n'hi ha unes que m'agraden especialment. Es diuen Clusters.
Cluster ve de l'anglés i vol dir conjunt, agrupament. Els astrònoms quan en parlen es refereixen a agrupacions que poden trobar en l'espai. Com que a l'espai tot és enorme, els clusters astronòmics no són d'àtoms, són de dimensions astronòmiques, haha. Clusters són conjunts de galàxies agrupades. Són enormes. Són Preciosos. Són realment increïbles.

Que et diguin que en una galaxia hi ha de deu milions a tres bilions d'estrelles, bé.
Que de punta a punta d'una galaxia estàndard, a la velocitadíssima de la llum es tardi 56000 anys, impressiona.
Que et diguin que hi ha moltes galaxies, et deixa una mica perplex.
Ara bé, quan veus UN Cluster amb un nombre de galaxies que va des de cinquanta a mil galaxies. Al·lucines.
Les imatges parlen per si soles:
http://antwrp.gsfc.nasa.gov/apod/ap060824.html
En podeu veure més anant a imagtes google i escrivnt Cluster...
o millor si aneu aquí.

Els Clusters s'agrupen en Superclusters, que són grups de Clusters. Es calcula que en el nostre univers poden haver 10 milions de Superclusters.

Som bastant petits, haha.

EPSILONES ¡!

Teorema de Treiman: Las cosas imposibles normalmente no suceden.


HAHAHAHAHA! era un quàntic, obvi.

En tot cas aprofito per recomanar moltíssim la webíssima EPSILONES.

No us deixeu espantar per la pagina principal, entreu-hi.

Espero no està tirant per terra l'oportunitat de moltes persones amb prejudicis, però la meva bondat m'impedeix evitar dir* que la pàgina web en qüestió s'autoanomena: Revista electrónica, aperiódica y levemente matemática.

US ESTIMO!


*M'ha recordat a la frase del gran Groucho Marx: "No puc dir que no estic en desacord amb vostè"

Life is bigger!

Pobre Zapataro?

Molt bé!
Bé, poc a comentar, la veritat.
El cas és que una colla d'espavialts, s'han colat al congrés dels diputats, han robat la cadira del presidents d'España, Zapatero, i li han deixat un missatge.
El video ho diu tot, feu clicaquí.

Mireu-vos també el seu blog, que explica el per què i tot això.

Això és valentia, fixeu-vos com se'ls sent respirar i tot, bé no sé, impresionant.

mhmm TRENCAT!

No és per riure:


En fi, cada dia en teniu una, a www.elpais.es
Salut!

Age Of Empires Conquerors Expansion. AoE CE

 Bé, com que darrerament estem fent moltes partides, i hi ha gent que vol optimitzar el seu ordinador per poder jugar explicaré la manera de fer-ho.
Primer de tot instaleu-vos l'Age Of Empires (AoE) i la seva expansió, Conquerors Expansion (CE).

Un cop instal·lat heu d'obrir els ports del router per poder jugar per internet. Si teniu el rotuer que ve per defecte amb telefonica (zyxel) seguiu les
 següents instruccions. Sinó, podeu buscar el model i buscar tutorials pel google,
 ara bé, tant bons com aquest en trobareu ben pocs. Continuo, això és fa de la següent manera:
Aneu a Inicio->Ejecutar-> escriviu cmd i premeu intro-> escriviu ipconfig i premeu intro.
Memoritzeu la Puerta de enlace predeterminada i la vostra direcció IP.
Ara torneu a anar a Inicio->Ejecutar->aquest cop escriviu telnet i la porta de enlace predeterminada que heu memoritzat, que solen ser quatre números separats per un punt.
tot seguit escriviu la contrasenya, si no la sabeu el més possible és que tingueu posada la que ve per defecte, és a dir 1234. Escriviu-la i premeu Enter.
Premeu 15 i enter.
Ara modifiqueu el panell perquè us quedi de la següent manera:

En el meu cas la Ip és 172.16.0.5 i la porta d'enllaç predeterminada 172.16.0.5, pero vosaltres no, poseu la que us dona al fer ipconfig a inicio->ejecutar->cmd.
Els nombres 2300 i 2350 si que els heu de posar iguals que la imatge.
Un cop fet això apreteu intro fins que torneu al menu on abans havieu escrit 15.
Un cop allà, premeu 99 i enter i reinicieu el router. Això vol dir apagar-lo, esperar 10 segons i tornar-lo a encendre.

Per poder jugar a l'última versió, i sobretot per poder jugar amb nosaltres necessitareu el següent crack.
Un cop descarregat feu doble click i deixeu que s'instal·li i llestos.

Per poder-nos comunicar més facilment fem servir un programa que es diu Ventrilo.
Feu click aquí per descarregar-vos-el. Heu de clickar download on diu versió Windows i386 - 32bit 2.3.0. L'instaleu normal i us poseu un nom i tal.
Per pdoer accedir a les sales de conversa necessitareu la IP del que l'hagi creada, així doncs li heu de demanar i posarla on diu Server, Host Name or IP. El port és el que ve per defecte: 3784.
No cal dir que antivirus, firewalls i similars poden impedir la connexió, podeu probar si desactivant-los podeu connectar.

Si teniu algun dubte o suggerencia o en l'hipotetiquíssim cas que detectessiu algun infim error en la meva esplendorosa explicació: comuniqueu amb mi, podeu deixar comentaris.

Gràcies.

SOFTCATALÀ

Softcatalà presenta el primer servei gratuït web de correcció ortogràfica en
llengua catalana

Des del dia d'avui, a l'adreça web http://www.softcatala.org/corrector/ hi ha
disponible un nou servei gratuït en línia de correcció ortogràfica de textos
en llengua catalana.

Aquest servei permet als usuaris introduir qualsevol text i corregir-ne les
errades tipogràfiques. El servei, que contempla les diferents variants
dialectals del català, està basat en el corrector ortogràfic lliure utilitzat
a programes com ara el paquet ofimàtic OpenOffice.org.

Aquest corrector és una ajuda en la millora de la qualitat de textos en
català. Els seus resultats, però, són orientatius, i en cap cas no
substitueixen una correcció feta per un entès.

Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la
normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb
Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari
lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que
aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a
http://www.softcatala.org.



Doncs això, ja ho sabeu!

BELIEVE

This image..
Oh!
La imatge que veieu és un joc de paraules, en anglès.
Efectivament believe vol dir creure, creu (imperatiu) etc, ja se sap, l'anglès.
LIE vol dir mentida.
El joc de paraules és que dintre de believe (creure) hi ha la paraula mentida.
Sí, a més a més he posat una creueta, que ve a representar les religions, que són per excelencia les institucions adictes a les creences i a les mentides, i concretament la que em toca de més aprop.

¿
i Déu va dir...¡Que hi hagi PAU!
?

LET THERE BE ROCK!

El que s'aprèn llegint De la Terre à la Lune de Jules Verne!

Alexander Pope va dir:
"Nature and nature's laws lay hid in night;
God said 'Let Newton be' and all was light."

La traducció podria ser:
La Natura i les seves lleis restaven amagades en la nit;
Déu va dir 'Que es faci Newton' i tot va ser llum.

Aquests dos versos van esdevenir el seu epitafi. El de Newton.
Uns anys després Sir John Collings Squire va dir, continuant el poema:
"It did not last: the devil, shouting 'Ho.
Let Einstein be' restored the status quo."

Que vindria a dir: Però no va acabar aqui, el diable cridant 'Ho.
Que es faci Einstein' va restablir l'status quo.

Vive Michel Ardan! Se sabia molt bé el proverbi àrab que diu: Els arbres no deixen veure el bosc.
¡¿No és sensacional?! I quan li pregunten, si ha reflexionat sobre el fet de voler llançar-se a la lluna, respon: Réfléchi! est-ce que j'ai du temps à perdre? Je trouve l'occasion d'aller faire un tour dans la Lune, j'en profite, et voilà tout. Il me semble que cela ne mérite pas tant de réflexions
Que vol dir: Reflexionar! ¿Puc perdre el temps? Trobo l'ocasió d'anar a fer una volta a la lluna i l'aprofito, això és tot. Em sembla que això no necessita gaire reflexions.

I quanta raó té, la lluna és preciosa!

WHAT THE BLEEP DO WE KNOW?!

Només sé que no sé res, i aquest no res, ni tan sols sé que no el sé.
Diu Socrates.
El coneixement, l'autèntic saber, és ser conscients d'allò que coneixem i d'allò que ignorem. És a dir, el coneixement veritable, és coneixer el coneixement.
Ve a dir Confuci.

L'àtom autèntic, la cosa infinitament petita, autènticament indivisible, de la qual tota la resta és fet, es va associan amb ell mateix, fent diferentíssimes coses.
Arribat un moment aquestes coses, en fan una, que no tan sols té la capacitat, sinó que a més a més desitja investigar i descobrir-se, descobrir-lo, descobrint-se.
Què si primer aigua foc terra aire, que si desprès les molècules, els àtoms químics, electrons, protons! neutrons! Ara toca bosons i fermions! L'ona colapsada!
No és magnífic?
Com a màxim 13.7 bilions d'anys (13.7x10^9 anys) ha tardat l'univers en poder fer un ull que és seu, que mires les estrelles, que són ell. Crear una intèl·ligència que és seva, que estudïi el món, que és l'univers. Ha sigut capaç de crear tot això, que el descriu, el reté en fotografies i en fórmules, en poesia, en nosaltres, que som ell. Que ho és tot.

INTERNET

hm!
Internet, Internet, Internet! Quina preciosa paraula!
Mhm, al tema: És absolutament imprescindible saber-se moure per aquest tot. De la mateixa manera que ho és saber-se moure per la ciutat, metro, o trobar un llibre en una biblioteca, o saber-se fregir un ou. haha! quina gràcia això de l'ou, eh.
L'imprescindible eina, l'eina imprescindible és GOOGLE! i per extensió qualsevol cercador. Estem una mica enfadats per la feina bruta que ha fet google a Xina entre d'altres, molt mal fet!
OPERA MAGNA! SÍ! Opera és el millor navegador, el més ràpid, àgil, preciós, veloç!
Per poder navegar per la xarxa amb tota comoditat, opera, podria fer un llistat de qualitats i de les virtuts, però millor: experimenteu-ho.

Podria fer un llistat de les webs més importants de la xarxa i que més s'han de tenir en compte, però com que aquest llistat estaria a la meva web, aleshores la meva web esdevindria també una web important i per tant la meva web hi hauria de sortir, i no em ve de gust crear un bucle.

Extensible...

p.d Molt extensible... espero que us hagi agradat!

LLUM

No entenc els fotons. No entenc els fotons. No entenc els fotons. No entenc els fotons. No entenc els fotons. No entenc els fotons. No entenc els fotons. No entenc els fotons.

PERÒ... ARRIBARÀ UN DIA..QUE US ENTENDRÉ!

Visca els fotons, que ens posen morenets i morenetes i que exciten el nostre interés per la ciència i la vida en general...

com s'acostuma dir... Deus fiat lux et facta est lux.

Sala Montjuïc

Mhmmolt bé!
Feia un dia molt bonic i...bé, no comença així.
El cas és que tot comença un dia que vam decidir lliurament i gens presionats per ningú anar a veure soy cuba al verdi, una pel·lícula que tots els que erem allà teniem moltíssimes ganes de veure etc. Per unes circumstàncies x vam haver d'anar a la sessió y+1, i va resultar que quan vam sortir ja era fosc. Tot això, em sap greu dir-ho no té cap importància. El cas és que allà vam veure que el verdi era coorganitzador de la sala montjuïc, que és una inicitaiva que consiteix en projectar películ·les a l'aire lliure del castell de montjuïc algunes nits de Barcelona, organitzat per MODIband. El cas és que quan vam buscar la web per més informació vam veure que el cost,4€. Sí, encara no sé enllaçar: http://www.salamontjuic.com/catala/organitzacio.htm.

El que em sorpren enormament és una cosa que diu a la web. Ho copio aquí textualment:
Sala Montjuïc és per MODIband un projecte sense afany de lucre que s’autogestiona a partir del suport de tots els espectadors, entitats i empreses col·laboradores així com de les institucions públiques, especialment de l’empresa BARCELONA SERVEIS MUNICIPALS (BSM), la Regidoria de Joventut i l’Icub.

Gràcies a mi no vaig deixar de fer matemàtiques després de l'E.SO.
Com es podria veure perfectament en la imatge que enganxaria aqui si ho sapigues fer, el solar on es projecten té una superfície immensa, i durant les projeccions s'ocupen més de 3000 metres quadrats.
Tirant pel cap baixíssim hi ha una persona per metre quadrat.
Fàcil.
4€ per persona.
1 metre quadrat per persona.
3000 metres quadrats.
Eureka! 12000€!

Mmhmm...hi ha uns autobusos que et pugen de plaça Espanya al castell, hi ha uns treballadors, s'ha de pagar la projecció, el solar, etc. Ara bé, 12000 és un nombre molt gran.

Des d'aqui faig la petició: ¿Algú sap dir on va a parar tot aquest dineral?

Gràcies.

p.d: Sí, us ho temieu, oi? Doncs teniu raó, els de MODIband, que de tontos ni un pèl, lloguen cadires a 2€ i tenen un baret montadet per si algú vol prendre res. Ara bé, sense ànim de lucre!

Benvinguts!

Mmhm...Molt bé! Inauguro aquest blog!
Com que aquesta entrada no té cap altre motiu que la d'inaugura-lo no penso dir res més.
Quan hagi de dir alguna cosa la diré. Tingueu-ho per segur! haha!

Espero que us agradi i espero que us animeu i ajudeu a fer aquest lloc un..no ho sé ben bé, el temps dirà...o no.

Callo.