CONTRADICCIÓ

És curiós.
Per ser totpoderós, no s'ha de poder fer tot.
S'ha de poder fer tot excepte contradir-se, la qual cosa ja és una mica contradictòria, en aparença.

A ningú (potser a mi una mica, en broma) li agrada contradir-se. Vaja, m'acabo de contradir. Haha.

El cas és que si ho pots fer tot, fins i tot conradir-te, et podràs contradir i no ho podràs fer tot.
Per exemple, una persona (Déu, mag..) que sigui totpoderós, podrà ser no-totpoderós, és a dir, no ser totpoderós?
Quina contradicció!!

En canvi si ho pots fer tot menys contradir-te ja ets una entiat superior.



Una cosa que em fa gràcia és de les Lleis de la Robòtica d'Asimov, que estan plenes de contradiccions.


Les lleis són les següents:

• Llei u: Un robot no pot fer mal a un ésser humà o, per inacció, permetre que un ésser humà prengui mal.
  

• Llei dos: Un robot ha d'obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei.
  

• Llei tres: Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei.

Les lleis aquestes estan molt bé. Però a vegades tenen problemes.
Per exemple, en un moment de la història, uns científics (físics) estan exposats a una quantitat de raigs gamma mínima a causa d'un experiment. Sense cap conseqüència nociva pel seu organisme. Però els robots superintel·ligents que treballen amb ells consideren que els raigs danyen els científics (i de fet, és així), i per tant, cada cop que aquests s'exposen als raigs per fer l'experiment, ells fan el possible per evitar que s'exposin als raigs. Complint la llei u. Malgrat que els científics els ordenin de restar quiets. Perquè la llei u és abans que la dos. Obvi.




Els científics, que necessiten fer l'experiment perquè és molt important, decideixen, al no poder prescindir de l'ajuda dels robots, modificar la llei u, traient-li el "o per inacció".

D'aquesta manera els científics poden continuar amb l'experiment, perquè tot i que els robots perceben que el cos humà s'està danyant, com que ells no són la causa d'aquest dany, no tenen l'obligació legítima de protegir-los.

Aleshores l'expermient es fa i molt bé.




Tema concurs:
#4#
Males o bones notícies, segons com es mirin. Un concursant ha estat eliminat per trampós.
Aneu amb compte. Per no fer-ne escarn no direm el seu nom, tot i que el podreu identificar perquè ja no surt més al rànking. Espero que aquest càstig exemplar serveixi d'advertència.

RANKING:
Halfang i Unai: 400
Pau(la): 300
Paula: 200
Bernat i Fran: 100

Cançons d'avui:
~6~
All I ever wanted
All I ever needed
Is here in my arms
Words are very unnecessary
They can only do harm

I:
~7~
Did I disappoint you?
Or leave a bad taste in your mouth?
You act like you never had love
And you want me to go without

DRUGS

Wau!
M'he dit quan he vist aquesta foto a la wikipedia.
Déu n'hi do el que ha fet la foto, eh. Com les gasta.
Enfi.
Us deixo un video de Polonia molt bo, que he vist  a moltes webs penjat i m'he dit (avui m'he dit moltes coses), posa'l al teu blog.

http://www.youtube.com/watch?v=vooWehz0iOk
Haha, de pas, he fet una visiteta a youtube dels videos de Polonia i he passat uns grans moments.


CONCURS:
#3#
Em veig obligat a concretar algunes coses:
NO ES POT BUSCAR LA LLETRA A GOOGLE.
Ara bé, si una lletra no la coneixeu, el que podeu fer és buscar-la per poder-la conèixer, i escoltar la cançó i estimar-la. Però si heu buscat la lletra, sisplau, no m'envieu el títol i l'autor.
Es tracta que el concurs mostri qui sap les cançons, i de poder conèixer noves cançons.
Un exemple.
No sé de quina cançó és la lletra:

A year has passed since I wrote my note
But I should have known this right from the start
Only hope can keep me together
Love can mend your life
But love can break your heart

Doncs em dic (haha), ei, no la sé, però vull saber-la. La busco a google, trobo el grup i el títol, The Darkness - Black Shuck i l'escolto a youtube, veig que m'agrada i voilà. Ara bé, com que no la sabia, no li envio un e-mail a l'Ulises dient les dades, simplement deixo un comment dient: Wow, no la coneixia, quina llàstima, el jugador x m'avançarà. Igualment estic content perquè l'he escoltat i m'ha agradat molt, gran cançó.

Aclarit tot això, continuem amb el concurs: Tot segueix molt igualat, amb l'incorporació de nous participants, tot i que jo mantinc encara el primer lloc i augmento la distància amb els segons classificats. Les coses van així, de moment:

Ulises: 203
Halfang, Unai, Pau(la), Paula: 200
Bernat i Francesc: 100



I avui també tenim dues lletres a endevinar:
~4~
I'm a rolling thunder, a pouring rain
I'm comin' on like a hurricane
My lightning's flashing across the sky
You're only young but you're gonna die

I won't take no prisoners, won't spare no lives
Nobody's putting up a fight


I:
~5~
A year has passed since I wrote my note
But I should have known this right from the start
Only hope can keep me together
Love can mend your life
But love can break your heart




Les dues són top hits, la segona més tranquileta. Bona Sort!

Désolé

Vigileu!
Ja m'imagino. En Bernat diu (o deia) que les guerres del futur seran amb virus informàtics que tallaran el corrent elèctric i tal.
Doncs no, jo sempre he estat partidari de les armes biològiques.
Doncs resulta que tots estem (o estavem) equivocats.


La veritat és que no m'ho imagino. Però les adiministracions ja s'espavilaran per aprofitar aquesta troballa que avui publica la vanguardia. M'explico. Resulta que ser obès és contagiós.


No tinc ganes de resumir així que copio:

El riesgo de que una persona gane peso hasta el punto de llegar a la obesidad aumenta un 71% cuando tiene por lo menos un amigo (o amiga) del mismo sexo que también se vuelve obeso. Este porcentaje es superior al que se registra entre hermanas (67%) o entre hermanos varones (44%), y también al que se registra cuando es la pareja quien desarrolla obesidad (37%). En casos de amistades estrechas, el riesgo aumenta hasta en un 171%.
(El joc de paraules amb estrechas és impagable! A mi tot això em supera!)

Exemplificació (desagradable però necessària):

Aquí tenim la Montse, la Pepa, La Pili i la Pepi i no sé què dimonis és el que està censurat.


Encara no ho acabo de veure clar. Si tenir al voltant persones obeses augmenta el risc, això vol dir que hi ha un risc. M'agradaria saber quin és el meu risc inicial. Calcularé quants germans tinc obesos, familiars, amics, amics estrets, etc. Amb tot això sabré quin és el meu risc final. Tiraré  una moneda i estaré sentenciat!

Jo, sincerament, veig un efecte dominó irreversible. Tard o d'hora, ja siqui pels germans, amics, novies, amants o pares o fills, acabarem obesos. I la situació serà al revés, hi haurà alguns pocs habitants "normals" i aleshores l'efecte dominó donarà pas al pèndol, i les persones normals contagiaran la "normalitat" als seus coneguts amb els seus percentatges corresponents.

Per acabar:

Aunque los resultados confirman la idea de una epidemia de obesidad, los investigadores recalcan que esto no significa que haya que evitar tener amigos obesos. Y consideran erróneo culpar a las personas obesas del aumento de peso que puedan experimentar sus allegados. Según ha declarado James Fowler, coautor de la investigación de la Universidad de California en San Diego, a Associated Press, "hay una tonelada de investigaciones que indican que tener más amigos hace que una persona tenga mejor salud; lo último que uno querría es perder a cualquiera de sus amigos".

Ok, millor tenir amics obesos que no tenir-ne, això és clar. Però si no volem acabar sent obesos millor tenir-ne el mínim. Prou problemes tenen els obesos com perquè ara els seus amics lectors de la vanguardia, del blog, o estudiants de medicina, els hi facin el buit.
Hores d'ara la Pili, la Pepi i la Pepa lamenten haver conegut la Montse.

Tot plegat fa olor a resultats poc políticament correctes però s'intenta dissimular, prou bé penso jo.
hahaha.

Us recomano malaprensa: aquí




TEMA CONCURS:
#2#


Vaja, em sap greu, però ho he d'admetre. El concurs ha estat un fracàs. Dels grossos.
Dels milers de visitants que té aquesta web, de moment només han participat activament 6 persones. Compto: Halfang, Bernat, Lamotte, Pau(la), Unai i Ulises.

De moment el ranking va així:
Ulises 101
Halfang 100
Bernat 100
Paula 100

Més endavant, si trobo que s'escau ja faré unes gràfiques i tal.

Avui hi ha dos trossos de dues cançons diferents, i per tant, si els sabeu els dos, 200 punts.

Són els següents:
~2~
The colors of the rainbow are so pretty in the skies
Are also on the faces of people walking by
I see friends shaking hands saying
How do you do?
They´re really saying
I love you

I:
~3~
El mar és com un desert d´aigua,
no té camins ni té senyals;
el mar és un desert d´onades,
una lluita sorda i constant;
és el mar la nostra terra ferma on vivim arrelats en el temps!

Insisteixo que indiqueu quin és quin i penseu que el concurs encara està obert i que podeu respondre al text de l'entrada anterior, tot indicant a quin text feu referència.

CONCURS! VISCA!

Avui que no sé quin dia és inauguro un concurs!
Hi podeu participar tots, que no hi ha premi.

Per cert, em ve al cap una historieta.

Resulta que era un pagès que es volia vendre un ase que tenia.
I el va posar a la venta.
I un home de ciutat, molt trempat, el va voler comprar.
I van quedar un dia per veure l'ase.
I l'ase va satisfer a l'home trempat.
I entre tots tres van acordar el preu de 200€.
I resulta que el pagès li va demanar que s'hi li podia vendre l'ase l'endemà.
Que avui havia d'acabar de llaurar unes terres.
I demà de matinada el deixaria net i polit i ben llest.
L'home va dir que sí.
Que no passava res.
Però que si no li sabia greu, li donava els 200€ ara.
Perquè no li anava bé carregar els diners altre cop cap a la ciutat.
Així doncs que van quedar per l'endemà.
I resulta que l'endemà quan se troben, l'ase, que havia mort.
Tot llaurant.
I l'home de ciutat li demana al pagès que li torni els diners.
I el pagès s'ho havia gastat tot.
I l'home de ciutat, diu: què hi farem!
I el pagès no li pot tornar els diners.
Malament.
I l'home de ciutat, diu que li porti l'ase mort.
El carrega al cotxe i cap a ciutat.

Passen els anys, i un dia el pagès se troba a l'home, tant trempat com sempre.
I li diu
- Què en vas fer de l'ase, el mort?
- Quin?
- El mort.
- Ah, sí.
- Què?
- El vaig sortejar a la loteria.
- Com?
- Vaig vendre 500 paperetes de la loteria.
- On?
- A la ciutat.
- Quant?
- A 1€.
- Per què?
- Vaig guanyar-me 500€.
- Però, i a l'home a qui va tocar l'ase, què li vas donar?
- Ah, li vaig dir que l'ase se m'havia mort i li vaig tornar l'€. Vaig guanyar 499€. Descomptem-li els 200 que et vaig pagar a tu, vaig treure 199€ d'un ase mort.


Què trempat, oi?

Aquí s'acaba el conte.
El que ningú sap, és que el pobre pagès havia fet fortuna, i anava a tornar amb escreix el seu deute. Quan va sentir l'historieta les ganes li van marxar, volant. L'home trempat fa perdre una fortuna fent fortuna amb un ase mort.



En qualsevol cas el temà d'avui és que inaugurem un concurs. Dels Bons, bons.

• No hi ha premi material. (Això no vol dir que hi hagi premi no-material)
  

• Es tracta de veure qui coneix a quina cançó pertany el tros de lletra que jo posaré.
  

• El nom del grup dóna 25 punts.
  

• El títol de la cançó 75.
  

• Eventualment, si no se sap el títol ni l'autor, algunes informacions poden obtenir puntuació.

•  Cada nova entrada que faci afegiré el ranking al capdevall.
  

• Es tracta que les vostres respostes les envieu per correu (jedifriday@gmail.com) amb el tema CONCURS, ja que si deixeu un comentari perd la gràcia perquè tothom ho podria veure.

• Malgrat això, si voleu optar a guanyar  els punts d'una entrada, heu de comentar l'entrada. És a dir, comentar és obligatoríssim. :)

• 
  

•  En principi no hi ha termini màxim ni es donaran més punts al que abans enviï la resposta.
  

• En cas de ser una cançó versionada s'acceptarà tant el grup original com el que la versiona.

• Per buscar una cançó podeu fer ~número d'entrega de la cançó~ (el signe ~ és fa amb Alt+Control+4). Per exemple si he participat en la cançó 5 i 6 i ara vull participar a la tercera i no la trobo faig buscar (control+f) i escric ~3~. Cada entrada a partir d'aquesta que participi en el concurs tindrà també just al començament de l'apartat concurs la Simbologia #número d'entrada amb cançó#. La d'avui és la # 1# i la del pròxim dia # 2# etc.. (He escrit un espai perquè no us surti quan realment ho busqueu, però ho heu de buscar sense l'espai.
  

Esteu pensant que guanyareu?
Us he de dir una cosa. Es tracta de no fer servir google. Amb google guanyem tots.
Evidentment jo no podré saber si heu mirat google o no. La gràcia rau en que vosaltres sí. I sabreu si heu guanyat legitimament o no. Amb gràcia o sense.

Per començar el concurs un tros d'una cançó molt facileta, que ultimament està molt de moda:
#1#
~1~
If I could start again
A million miles away
I would keep myself
I would find a way

Sort!


Actualització:
Evidenment el que  sí que es pot fer és escoltar música.
És a dir, si em sembla que és los microfonos de la tatagolosa però no n'estic segur, doncs me la baixo, l'escolto i ho confirmo.
El que no val és buscar a google el títol. O se sap o no.
Qualsevol aclaració dubte o whatever, deixeu un comentari.

Robot!

Spoiler Alarm: Aquesta entrada no conté cap imatge. Si És Imprescindible per a l'anteció del teu servei la percepció de més de dos colors no continuis llegint.


Sóc Estudiant De l'UPF. De Biologia.
Estic Una Mica Content!

Hi ha una cançó que m'agrada molt, dels Mama Pulpa!
Es diu Robot.
Us la recomano..

Des de quan el MEU blog es un lloc on es recomanen chansons?!

El cas és que he congut una web molt bona, més ben dit, un conjunt de webs.
Hahaha!
El cas és que un cop més esteu aquí, per llegir una paradoxa!
M'agrada perquè és d'universitaris, i si algun dia sóc professor la faré, i ho recomano a tots els que ho sou, sigueu, de fer-ho.

Això és un professor, molt bo, com els que hi ha a la UPF (espero), que entra a la classe i diu que la setmana que ve hi ha exàmen sorpresa.
Els alumnes, que tenen una hora cada dia de classe, es posen a pensar, quin dia serà l'exàmen. (al tanto que exàmen porta accent però examens no)
Vosaltres podeu fer el mateix.
Us deixo un temps.
Pareu de llegir i penseu-ho.




Ja?


En Pere ja en té una idea...i vosaltres? Sinó la teniu, continueu pensant!



Si ja la teniu, o ja heu desistit, baixeu a veure quina és la idea del Josep, i a veure si coincideix amb la vostra!





Molt bé!
Aquí teniu la idea d'en Gabriel: El divendres, evidentment, no podrà ser l'exàmen. Per què? Doncs perquè, com ha pensat en Miquel, si dijous el professor no ha fet l'exàmen, tothom sabrà que només pot ser divendres, i per tant l'exàmen no serà sorpresa.

Aleshores tenim que l'exàmen sorpresa ja no pot ser un dia qualsevol. Pot ser qualsevol dia menys el divendres! Tothom diu, que trempat, en Berenguer.

Aleshores ve l'Alícia, i diu: Un Moment.
Sabeu què pensa l'Andrea?
Penseu-ho, i quan ho hagueu pensat llegiu més avall.





Ja?





Segur?





Última oportunitat...Que ja sou grans, feu-ho pel vostre bé!



Doncs la Marta ha tingut la següent i genial pensada:
Ostres, si com diu en Pol, l'exàmen no pot ser divendres, aleshores, si arribés el dimecres i no haguessin fet l'exàmen, dijous no es podria posar, perquè no seria cap incògnita, cap sorpresa. Per tant l'exàmen, ha pensat la Clara, no pot ser dijous, no Ha de ser abans de dijous, és a dir, només pot ser dimecres, dilluns i dimarts.

Aleshores la Pilar diu, per la mateixa raó...



Per la mateixa raó què? Pregunten en Joan, en Míquel, en Gabriel, en Berenguer i en Pere, que encara no havien obert boca.

Aleshores la Raquel els explica la seva tesi (que vosaltres ja heu deduit i que per tant no transcric).



És graciós oi?
Hahahahahahahaha!
M'encanten les coses aquestes, fixeu-vos si sóc fàcil de fer content!

El cas és que el millor està per arribar.


Resulta que com que els alumnes pensen que l'exàmen no pot ser cap dia, posi el dia que el posi el bon professor, serà sorpresa.



Si no és boníssim que em tallin el cap que me'l menjo!

Per cert, em sembla que m'he fet una mica d'embolic amb el noms, quan he dit Raquel volia dir Paula, Moltes Gràcies Paula!