Teseu

Una paradoxa molt interessant, imprescindible, és la de Teseu.

Per mi és un ? a nivell biològic, és clar.

La història és que Teseu, rei d'Atenes i fill d'Egeu tenia un vaixell molt gran i molt maco.

Abans que res: Resulta que Minos, rei de Creta habia guanyat una guerra contra Atenes i com a càstig, els atenencs havien de pagar en forma de tribut, cada any, 7 joves i 7 donzelles que se s'entregaven al Minotaure.
Resulta que Teseu es va oferir per ser un dels 7 joves i es va embarcar, volia matar al Minotaure i acabar amb el tribut. El seu pare, el rei Egeu, li va dir que quan tornés, si tornava, canviés les veles negres per unes de blanques i això voldria dir que tornava viu.
Total, que Teseu se'n va a Creta, entra al Laberint on hi havia el Minotaure i gràcies a la filla del Rey Minos (i germana del Minotaure), Ariadna, que li dóna un cordill per trobar el camí de tornada, s'escapa del Laberint. Els dos s'enamoren i s'escapen amb els altres 13 atentecs/ques.
Resulta que pel camí Teseu ha d'abadonar l'Ariadna i això el preocupa molt. I s'oblida de canviar les veles de color, i el seu pare quan veu arribar els vaixells amb veles negres es pensa que el seu fill és mort i es llença al mar on mor ofegat. Quan Teseu arriba i se n'assebenta, en honor al seu pare, posa el nom d'Egeu al mar que banya grècia. Fi!

Tema contradicció: El cas és que el vaixell de Teseu (el de les veles negres) és una passada.
Però aquest vaixell, com la majoria, s'havia de reparar, i amb els anys es van anar canviant unes peces per aquí, unes per allà, fins que va arribar un moment, que era evident que ja no quedava cap peça del vaixell original de Teseu.
La pregunta és: ¿Encara que no hi quedi cap resta material delvaixell de Teseu, és el mateix vaixell o és un altre?
I si és un altre vaixell, en quin moment va deixar de ser el vaixell de Teseu? En la primera reparació? En la última? O en quina?

El mateix passa amb moltes altres coses.
Per exemple, si jo perdo una cama i me n'enganxen una, algú pensa que sóc menys Jo que abans?
I si les dues? I si els braços també? I si em transplanten: ronyons, cor, pulmons, fetge, intestins, etc?
Una mica és la pregunta de, què sóc jo?
Si poguessim eliminar una per una les cèlul·les del nostre cervell i les poguessim substituir per unes de noves, en quin moment deixariem de ser nosaltres?

Fixeu-vos que la majoria de problemes se solucionarien si sapiguessim aquesta resposta.
És una mica la paradoxa de Sorites, que diu, si tenim una pila de grans de sorra, quan deixarà de ser una pila si anem treient granet per granet?
És el problema de les coses molt continues.
Fixeu-vos que és estupid dir que una persona de 18 anys pot votar, i una de 17 anys i 364 dies no. Que si una de 18 anys mata a una de 17 anys i 364 dies es busca un gran problema, i que si una de 17 anys i 364 dies en mata una de 18 anys, no tant. És una mica això. Trobar el límit dels conceptes.

Anem pel concurs:
#5#
Tres cançons precioses avui també, una de calmadeta i una potent, molt faciletes i una de difícil per fer marcar la diferència.
~8~
We got fun 'n' games
We got everything you want
Honey we know the names
We are the people that can find
Whatever you may need
If you got the money honey
We got your disease

I:
~9~
All the leaves are brown
And the sky is grey


I la difícil:
~10~
Sometimes I feel I've got to
Run away I've got to
Get away
From the pain that you drive into the heart of me
The love we share
Seems to go nowhere
And I've lost my light
For I toss and turn I can't sleep at night




Sort!

Per cert, el més possible és que no s'acutalitzi el blog fins el 15 o així. Me'n vaig a Núria.

Ranking:
Halfang: 600
Pau(la) i Unai: 400
Paula: 200
Bernat i Fran: 100

Per fi tenim un capdavanter destacat, enhorabona!