dimarts, d’agost 21, 2007

Un altre dia d'agost..

Una cosa molt interessant és per què la vida té un límit.
Com sempre, la resposta la té la Bíblia.
És broma, bé, no és broma, però ho deia de broma.

Volia dir la Biologia.

El cas és que els organismes pluricelulars està bé que es morin perquè un cop s'han reproduit deixin pas als nous exemplars que entre d'altres coses, han patit (o gaudit) la selecció natural que els ha fet "millors".

La pregunta que ve ipso facto és: ¿Com és, aleshores, que no ens morim ipso facto després de deixar de ser fèrtils?!

Ipso facto paro de fer brometes.

La pregunta és, de facto, molt bona. Tant bona com la resposta:
Doncs no ens morin immediatament perquè em de cuidar les nostres precioses cries.

I la clau és que de fet, el temps que vivim després de ser relativament fèrtils (sensu stricto el homes mai deixem de ser-ho, somos muy machos) està relacionat amb quant temps necessitem per cuidar les nostres cries.

Així doncs els mosquits, que poca cosa tenen al cap, poden morir tranquilament després de pondre els ous que les seves cries no correran cap perill més que si ells continuessin vius. I per això moren. I per això no morim (tant d'hora).


L'evolució és molt interessant. I Una mica dolenta.
Si no digueu-li a El Koala, que al pobre, la selecció natural ha fet tonto, amb un sistema immunitari precari i un cervell petit per tal de poder estalviar energia i poder assegurar una millor continuitat de l'espècie.



M'hauré de controlar les bromes o acabaré malament. Però m'ha fet enrabiar trobar-me a l'article de la wikipedia del Phascolarctos cinereus
, un cartell que digués: Para el músico español, véase El Koala.


#8#
Tema concurs, avui sí, molt fàcil. En la primera simplement trobeu les X per reducció, igualació o substitució i tindreu el títol. La segona més fàcil encara.
La tercera pels que busquen reptes forts.



~15~
There she stood in the doorway; I heard the mission bell
And I was thinking to myself, ’this could be heaven or this could be hell’
Then she lit up a candle and she showed me the way
There were voices down the corridor,
I thought I heard them say...

Welcome to the XXXXX XXXXXXXXXX
Such a lovely place
Such a lovely place
Such a lovely face
Plenty of room at the
XXXXX XXXXXXXXXX
Any time of year
Any time of year
You can find it here



Segona:
~16~
We don't need no education.
We don't need no thought control.
No dark sarcasm in the classroom.
Teacher leave the kids alone.


La tercera no té lletra, és instrumental, espero que l'encerteu tots, a veure si la coneixeu:
~17~
[Instrumental]





A la pròxima entrada penjo el rànking, per cert, participeu a l'enquesta!




4 comentaris:

Anònim ha dit...

per què, llavors, el part en els mamífers (les mamíferes, millor) és tan mortífer?

bon post, per cert.

Carpe diem!

Anònim ha dit...

Com abuses de les locucions llatines, no?

A mi m'agrada la de "Excusatio non petita, accusatio manifesta", però això no ve a cuento.

Em sembla molt fort que posis a El Koala com a exemple d'evolució.

Bé, l'evolució no té perquè tenir un caire positiu, sino d'adaptació blablabla, per tant, sí, tens raó, l'evolució és dolenta.

Els koales dormen 20h al dia! Més que els peresosos, que interessant. Déu meu, i sels mengen les òlibes, no ho entenc.

Parlant de koales, jo de petita mirava Blinky Bill (club súper 3 powah), inclús tenia una samarreta seva (crec, de color rosa xD).

A Espanya només hi viuen tres koales!? Flipa.

Oscar ha dit...

HEY HEY, BLINKY BILL, NANANANA NA NA NA NANA

em va pillar tard, pero m'en recordo de la serie.

per a evolució...
http://es.youtube.com/watch?v=ZRRtWyQU9eI

em faig vell, cagúnl'ostia.

Ulises ha dit...

El part de les mamíferes no té perquè ser díficil.
Hi ha molts mamífers (els koales per exemple) que tenen parts molt senzills.

En el cas dels humans(humanes, millor), però, el part és difícil com a conseqüència del bipedisme que va provocar unes modificaciones en l'esquelet que sí que dificultaven el part.

És curiós que una cosa en principi bona (bipedisme) tingui conseqüències dolentes (parts difícils).

El que és més curiós encara, és que un part difícil hagi tingut conseqüències positives.
El cas és que per tal de fer més fàcil l'embaràs els nadons (nadons i nadones, millor dit) naixem amb el crani menys format (i per tant més petit (conseqüència positiva?)) que a la vegada té com a conseqüència que les cries (cries i crios, millor) siguin més dèbils (conseqüència negativa?). Això té com a conseqüència un enfortiment del víncle fill (filla)-mare (i només mare) que després és molt beneficiós a nivell d'estructurar comunicacions, que forma societat etc..

l'evolució és així de...senzillahahaha



Per cert, molt bona paula, la sabia amb castellà, però en llatí no XD


A mi tmb em sembla molt fort.
Aquest blog és mooolt fort! (gràcies a tots) (i a totes, millor dit)


Jo sóc super!

Halfang, molt bo el(s) video(s).
Hahaha, si fer-se vell és allunyar-se d'això, benvingut sigui.