dimecres, de novembre 21, 2007

Psicologia per parar un tren

El meu profe de filosofia deia que ens medim per la talla dels nostres enemics.
Hi ha gent que pensa que és al contrari, per la dels nostres amics.
Jo ara em decanto clarament per la segona, haha, perquè el Pufi, Bernat, Socrattes ha guanyat el CIRIT!
Un fortíssim aplaudiment i la més sincera enhorabona. Ha fet un dels 70 millors treballs de recerca de tot catalunya, que es diu ràpid! Video Aquí.
En fi, que no se'm malinterpreti, que els amics que no guanyen CIRIT també són els meus amics.

Anem al tema.


Imagineu-vos que esteu en un tren fora de control que va per una via a tota velocitat.
Si res atura el tren atropellarà a 5 persones que estan encallades a la via.
Ara bé, nosaltres podem prèmer activar una palanca que faci girar el tren cap una altra via on només hi ha una persona lligada.
Què farieu? L'activarieu?

Mediteu.

Quan ja hagueu prés una decisió sobre l'anterior dilema plantejeu-vos aquest.
Ara sou sobre un pont i a sota passa un tren a tota velocitat, el tren està fora de control i si no es fa res per evitar atropellarà causant la mort irremediable a 5 persones, ara bé, tu pots llençar a una persona que està al pont sobre la via i fer que el tren s'encalli i salvar les altres 5 però causant la mort de la persona del pont.
Què farieu? Li donarieu l'empenta?

Mediteu.

Quan ja hagueu près les decisions pregunteu-vos que farieu en les amteixes condicions del segon dilema però aquest cop l'home que empenyeu s'estava a punt de suicidar.
Què farieu?

Fi de l'apartat de psicologia. Ho volia haver escrit fa temps però no hi ha temps. haha. Quan em comenteu us donaré una dada mol interessant.



Per mi morir havent escrit Las biciletas son para el verano es haver complert.
Visquin les persones que fan coses bones¡!

4 comentaris:

Bernat ha dit...

Jo et felicito a tu per trobar una magnifica manera d'obtenir un comentari per Ulises rey, jaja.

Aquests casos em recorden a la última classe de Sociologia, on el professor parlava sobre estructures mentals, codis de comportament i valors socials. Posava l'exemple dels "psycho killers" que eren descoberts i els posteriors comentaris de la gent de l'edifici: -Però si era molt bona persona...no m'ho puc creure!
El professor explicava que aquesta gent entén perfectament els valors d'una societat. Els valors que tothom aprèn quan és petit, mitjançant l'assaig i error. Però no els comparteixen, i actuen d'acord amb el context social per passar desapercebuts.

Així doncs els casos que planteges aquí es resoldrien segons els valors de la gent.

I en la meva opinió crec que el dilema mental seria tant gran i la gent es menjaria tant el coco, que el tren ja hauria passat jaja.

Ulises ha dit...

Merci Pufi pel teu comentari.
Espero que comentis més sovint que cada cop que reps un CIRIT i jo ho escampo a les tres w. (o als quatre vents, que es deia abans) haha.

molt interssant això que feu a sociologia.

Tens raó, el tren passaria de llarg i per tant matarien les 5 persones.
Tu però, tens tot el temps del món. Espero la teva resposta.


Espero les vostres respostes.


Merci per comentar!

Bernat ha dit...

Què faria jo?

Depèn dels següents casos:

En el primer problema:
Si tinc 0 informació dels subjectes, torno a dir, 0! Ni els he vist la silueta, el que faria seria salvar al màxim de gent possible.
Si tinc informació prioritzaria, científics primer, ja que (la majoria) segurament aportaran alguna cosa útil a la societat (jo, Ulises et salvaria jaja) dissenyadors industrials segon, la majoria d'aquests faran coses útils i de pas maques que aportaran millores a una societat, hauria de pensar-ho més detingudament per seguir la llista, però diria que el tercer grup seria la resta de la humanitat (crec que els pagesos estarien en el top 5 o 10 jaja, si no hi ha menjar no es pot fer res).

En el segon problema:
A diferencia del primer problema, on tots estaven pendents de morir pel tren, en el segon l'home del pont segueix un destí bastant diferent.
Per tan, no el llançaria.

En el tercer problema:
El llançaria, ja que en teoria aquest home ha pres una decisió, i és acabar amb la seva vida. I què millor que acabar la vida salvant la d'altres. El meu paper seria el d'ajustador de l'hora de la mort per que coincidís amb la de salvació dels altres, en comptes de tirar-lo a les vies, li hauria pogut preguntar la hora 2 carrers enllà per tal de que perdes un segons i es tires en l'instant precís.

Però com el que dic del primer problema depèn de la informació que tenim de les persones.


Queda pendent la grabació d'una classe de socilogia.

Bona nit

Ulises ha dit...

Ok.
Res a dir, excepte que tant en el primer cas com en el segon cas l'home (ja estigui lligat a una via per on no passa el tren, ja estigui sobre el pont on passa el tren) no moririen si tu no ho vols, i estan igual de lliures de morir si tu no fas res.

Merci!