Dies comptats
Mare meva!
hahaha
Poca broma, poca broma.
Que jo tant content avui veient que me llevo i no és fosc. I ahir, tot content d'haver dormit una hora més. Què manipulables que som, pebrots!
Total, que vull fer una reflexió i per això estic escrivint això!
Estava jo menjant, posa per exemple, un bon plat d'spaguettis a la carbonara..
...i ostres, quins grans moments, quina fortuna que tenim amb el nostres sentits..
Però el tema no va per aquí.
El cas és que penso, ostres, que seria de mi si no pogués gaudir d'aquest plaer tant intens un nombre indefinit de vegades...
Perquè penses, ostres, quants cops em podré fotre un plat com aquests, i són tants que ni et preocupes.
Però si algú et digués, ei tu, golafre, a partir d'ara et restringeixo la ingestió d'spaguettis carbonara, te'n deixo uns 80 més o menys i sobre la marxa ja veurem com et portes i si te'n dono alguns pocs més, o menys.
Si ens fessin això a part de fastiguejar-nos de valent, aprofitariem cada impuls nerviós amb gust a pasta carbonara com si fós l'últim.
Doncs això és el que han fet amb els nostres estius.
Penseu-ho bé, com molen els estius, les primaveres, o els hiverns o tardors.
Doncs amb prou feines en viurem una centena, una misèria detestable.
Cada any que passa està molt bé, perquè fem una volta al Sol, i fer una volta al Sol és una cosa que mola, encara que tothom ho faci. Però en farem molt poques.
Visque'm-los intensament¡!
Una mica d'humor per acabar, que sinó això és molt tètric:
7 comentaris:
uau!!
Què se n'ha fet d'aquell esplendor de dies ja tant llunyans en què cada escrit rebia una allau de comentaris formosos i elogis envejables?
És que ara ja no valen la pena els teus escrits i reflexions.
A mi em semblen importants aquestes especulacions trascendentals així que agraeixo el teu esforç o plaer de mantenir l'actualitat del teu pensament. Massa retòricament cutre, no?
P.S: m'otorgo el dret a mantenir el meu pseudònim mudable degut a que no crec que ningú tingui interès a saber qui sóc.
Bé, haig de dir que si no comento a cada post és perquè crec que no tinc res interessant a dir i perquè trobo que ets massa exigent amb els comentaris (de fet molts cops escric i ho borro). Així que per dir quatre tonteries i que les desprecis o et quedis igual no val la pena.
(Encara que després diguis que aprecies cada comentari i que és com un espaguetti...)
Sobre el post, crec que això de viure la vida intensament està molt bé, però és impossible. No es pot viure intensament el present quan sempre hi ha coses del passat o del futur que treuen "salsa carbonara" a la vida. I, siguem realistes, aquestes menjades de olla sempre hi són, encara que per un moment ens en puguem oblidar. Ho trobo com una espècie d'utopia i crec que no val la pena pensar en això. Vull dir que sí, que els bons moments els disfrutes, però no cal estar pensant "aiaiai haig de gaudir d'aquest moment amb mooooolta intensitat i amb mooolt formatge rallat!"
Vale, ja paro amb les metàfores culinàries. És que m'ha fet gràcia lo dels espaguettis. (visca la carbonara)
Bueno, de totes maneres no vull dir que no em sembli bé viure la vida intensament, i que un recordatori mai va malament, perquè sovint ens oblidem que en qualsevol moment podem morir per combustió espontània (mai se sap).
De totes maneres (un altre cop) no m'agraden els optimistes amb el seu "la vida es bonica, aprofitem-la!" perquè em semblen poc realistes i una mica inocents-ignorants-gilipollas.
Perquè ja se sap, la gent que és feliç fa ràbia.
Ulises:
et fas vell.
Merci Urbeni Randoplhi.
Ja saps que jo opino que hauries de desemascarar-te, però ja veueràs que en el següent post que la identitat és problemàtica.
Pau:
Amargada
halfang:
Cree el ladrón que todos son de su misma condicion
no es que blablabla condición i tal.
ja ho veurás.Et començes a preocuparte pel futur, i aixo es el primer símptom de fer-se vell.
Ostres! Però quina raò tens!!VISCA LA VIDA, encara que no perfecte, presiosa, intensa i curta..mh visquem-la?!
Doncs que sàpigues que jo tampoc escric a cada post que penjes perquè molts cops no se ben bé que dir, o penso que pensaras que és una tonteria el que escriuré, que potser no estarà a l'alçada d'aquest blog i tararí tararà... En fi, que per despreci no és precisament la falta de posts meus en aquest blog.
Potser no ens interessa massa saber qui és l'home o dona emascarat/da però la nostra curiositat potser (segurament) seria satisfeta! no trobes?
Publica un comentari a l'entrada