Confiança - Risc
Simplement sensacional.
Us heu fixat mai que el Risc és directament proporcional a l'Exposició i a la Perillositat? (R=E·P)
A major exposició a perill constant més risc, i a major perill i exposicó constant també, i al contrari, si hi ha menys exposició o perill, menys risc.
Curiosament el risc és inversament proporcional a la sensació de risc.
M'explicaré.
Si tens sensació de perill i d'exposicó aleshores prens les mil i una precaucions. De manera que el risc real diminueix.
En canvi, si vas tot confiat un risc molt alt.
Per exemple, és molt menys arriscat travessar en vermell i mirant que no vingui ningú, que no pas en verd però sense mirar.
Em sap greu comunicar-vos que el concurs ha finalitzat, els que no hagueu participat en totes les cançons teniu màxim plaç per fer-ho i mirar de superar la primera posició que de moment té en Halfang. Doncs res, que d'aquí una setmaneta publico el rànking i segurament comencem un nou concurs, molt millor! Moltes gràcies a tots per haver participat!
7 comentaris:
Potser si que és molt menys arriscat travessar en vermell i mirant que no vingui ningú, que no pas en verd però sense mirar. Però a mi em sembla que és MOLT però que MOLT menys arriscat creuar en verd i mirant que no vingui ningú, no et sembla?
No.
Si veus que no ve ningú, hi ha el mateix risc, estigui de quin color estigui el semàfor.
Això és com allò de les hores que passem dormint o estornudant, o plorant...
Doncs Carol, tu, al llarg de la teva vida hauràs perdut dies, setmanes, qui sap si anys, esperan-te en un sermàfor vermell en el qual no passa cap cotxe. Jo no.
Plataforma per que la Carol, travessi en vermell! Aputen-vos-hi hahaha!
El passat dimarts, a la magnifica classe de Sociologia i Comunicació.
El genial i boig professor va fer un petit incís sobre la "por" i la "segurtet", cosa que preocupa bastant els polítics. Però va matisar:
Ens va explicar que, inversemblantment i amoral, els guies del nostre país prefereixen que hi hagi sensació de seguretat. Referint-se a que la gent pensa que només maten a 1 persona al any, però la realitat és que en maten a 12.
Com succeïx això?: El professor posava l'exmple de que si cada mes maten a una persona però la maten al carreró de darrera casa teva i tu no veus el cadàver, mai sabràs sobre l'homicidi...I seguiràs la teva vida tan tranquil, pensant, quins polítics més bons que tenim al país, que ens protegeixen tan bé!
Mentrestant...,al país del costat, que també té 12 morts al any, hi ha un individu semblant. Aquest però, te la pega que sempre maten al desgraciat mensual davant de casa seva...L'home enfadat i atemorit a la vegada, reflexiona sobre la inseguretat del seu país, i la ineficiència dels polítics.
De manera resumida podríem dir "ojos que no ven, corazón que no siente"
...Les percepcions ens enganyen, com bé vam poder comprovar al anterior post
Si creieu que això és una bajanada...mala sort.
Però aquí li he dedicat, a l'Ulises un breu patró de com atraure a google amb contingut seleccionat: si us fixeu, he remarcat algunes parts del text en negreta i cursiva (fins i tot li he posat un link dins del comentari (1 o 2 minuts més de lectura segura i potser una altra pagina visitada).
Us animo a que seguiu amb aquesta costum i enfatitzeu parts del vostre comentari...Potser és la millor manera de col·laborar amb l'Ulises pel que fa a la seva col·locació a google.
///////////////////////////////////////
per negreta: < b > Aquí el text < /b >
Per cursiva < i >Aquí el text < /i >
entre "<" "b/i" ">" no hi ha d'haver espais
///////////////////////////////////////
Hi ha premi de consolació?
Avui casi m'atropella un motero de merda quan jo passava en verd. Tenia entes que el seu "ambar" (o taronja, no sé com es diu en català, ho reconec) significava que podia passar SI NO PASSAVA NINGÚ.
Enfi, tan de bo m'hagués atropellat i així li cauria un puro dels gordos. Però el destí ha volgut que tornés sana i estalvia a casa per escriure aquest comentari.
Creus en el destí? Jo tampoc. Però queda bé dir-ho, li dóna un toc més peliculero.
El cas és que sovint passo en vermell, sense mirar i escoltant l'mp3. Tempto al destí.
És broma. Però algun cop si que ho he fet, rollo suicida, a veure si algú m'atropella. M'agradaria saber la probabilitat. Reconec que molts cops també m'imagino que salto quan està arribant el metro, però per norma general sóc bastant prudent (ara en serio).
Algun dia passarà que miraras TAN bé com ho fas sempre que no vingui ningú mentre el semàfor està en vermell. Veuras que, efectivament no ve ningú i travessaras tot confiat. De cop apareixerà un cotxe (o una moto, que és més creible) per una cantonada, i tu no ho hauras vist venir... Si t'atropella llavors ja em diras quants dies, setmanes, mesos i anys he perdut esperant la coloració correcte del semàfor. Obviament, el meu temps perdut serà el mateix, però haure guanyat més vida. Perquè tu no ho saps però anirem els dos caminant junts, i tu passaras en vermell i jo m'esperaré a la vorera i veure el cotxe que ve i l'accident causat per la teva imprudéncia, o les teves ganes de demostrar que no corres cap risc.
PUFI gràcies per fer-me pujar llocs google
Per cert, fas ciències polítiques...?¿
Pau, a mi precisament també em va estar apunt d'atropellar una puta moto travessant en verd i havent mirat...a urquinaona...fill de puta...haha, el que no vaig pensar aleshroes és que feia uns minuts havia escrit tot això XD
En serio.
Carol, acabes de desitjar-me una estada a l'hospital molt llarga per pensar i actuar diferent que tu XD. Gràcies.
he dit hospital i no cementiri per ser suau..
gràcies pels comments!
pero aixo es algo que no es nou, nano.
es tan vell com la historia de la biblia!
perqué creus que el fútbol es tan popular entre les classes populars?
s'elimina la sensació de pobressa quan veus a gent "de bé" jugant al futbol. mira que be s'ho passen!
Publica un comentari a l'entrada