El revés me va al veeres

Resulta que jo cada cop que llegeixo el que he escrit al blog, abans de publicar, amb la meva modestia característica, penso, renoi, què interessant tot això que dius, quantes coses que deuen aprendre els teus lectors, estimats.

I resulta que ara em diuen que sóc graciós. És per riure.

I és que penso que el que pensem nosaltres i la realitat, realment, no tenen res a veure.

Vaja, quina paradoxa!

El cas és que m'he dit, Josep, t'has d'adaptar  a la demanda, si et demanen humor, dóna humor!

I resulta que res, jo vinga a trencar-me el cap per fer-vos riure, i res.
I ja passa que les coses quan les busques mai les trobes. I quan les trobes mai les busques.
O era al revés?  ¡¿?!

En qualsevol cas us deixo aquí un extret de malaprensa, que ve des delablog esportiu libretadevangaal.
Resulta que el diari sport ha modificat una foto per poder posar a la protada els pressumptes 4 fantàstics. Jo després, he fet també de les meves. (feu click per ampliar)

Deia que la primera és del diari AS, la segona portada de l'sport, i l'última alguna modificació d'algun sonat antieto'o (jo'o).

p.d fixeu-vos que els d'sport (que són del barça) no només treuen a l'oleguer sinó que "arreglen" la foto, com si d'aprimar la cintura d'una model tractessssssim!

Fins aviat!

Física?!

Haha, m'he adonat que porto no sé quants dies parlant de Biologia. Quin aburriment!

El cas és que hi ha gent que sap anar amb bici.
Hi ha gent que sap anar amb una sola mà.
Hi ha gent que va sense mans.

Si heu anat al museu de la ciència o bé heu tingut algun cop un giroscopi a la mà sabeu que quan una cosa està girant costa moure-la.
Per exemple si el disc que conté està girant amb un angle de 90º respecte el terra (és a dir, verticalment) i nosaltres volem que ho faci horitzontalment haurem de fer força.

Això és perquè el cos vol conservar el seu moment angular, i nosaltres volem que variï.
És equivalent a quan fem força per canviar la velocitat d'un cos (empenyer un cotxe, aturar una pilota) ja que el que el cos vol fer aleshores és conservar el seu moment lineal i nosaltres volem que el variï.

Culturalment tenim assumit que per variar la velocitat d'un cos haguem de fer força, però no tant que passi el mateix amb el moment angular. Si bé, és tant o més quotidià.

Per exemple, les baldufes, quan giren, no cauen perquè volen conservar la seva quantitat de moment angular, i tot i que la força gravitatòria la vol fer caure, mentres no perdi la seva velocitat angular per fregament no caurà. Com si quan tenim el giroscòpi fem força però no prou com per canviar l'angle, o com si empenyem un armari però no prou com per moure'l.
De fet les baldufes cauen abans de deixar de girar completament, cauen quan han perdut prou moment angular com perquè la força de la gravetat sigui suficient com per tombar-les.

Si la Terra fos més pesada (més massiva) aleshores les baldufes caurien abans.
Si la Terra fos molt menys massiva, amb fer-la girar simplement amb la mà, la baldufa aguantaria molt més temps.


I el mateix passa amb les bicicletes. Quan una bicileta està quieta és impossible molt difícil mantenir l'equilibri (fins i tot amb mans), ja que la gravetat l'atrau a terra i no troba cap oposició.
Però a mesura que guanyem velocitat (i les rodes moment angular) podem anar tranquilament sense caure, ja que la gravetat continua actuant igual que abans, però el sistema bicicleta ciclista té un moment angular que vol conservar.
Si encara anem més ràpids podem deixar anar les mans perquè les rodes tindran molt més moment angular i la gravetat encara estarà més lluny de fer-nos caure.
De fet, si anem prou ràpid podem declinar una mica de pes cap a un costat i ja veurem com la bicicleta no nota res, perquè fins i tot la força que nosaltres fem al no repartir bé al pes no és suficient per variar el moment angular de les rodes.

Sempre correu amb moderació, i poseu-vos el casc. La física us ho agrairà.


Malauradament no puc parar de parlar-ne:
El nostre cos a primera vista (i sobretot si s'és una barreja d'idealista optimista naturista) és perfecte. Sembla com si hagués estat dissenyat a la perfecció. Es podria comparar a un edifici preconcebut amb la major diligència i dut a terme amb l'exactitut més absoluta, seria un edifici altiu, robust, bell, amb unes bases sòlides, una arquitecura sòbria, una resistència de ferro, indebilitable, semi-etern.

Res més lluny de la realitat. Un anàlisi rigurós mostrarà tot el contràri. Dolgui a qui dolgui.
El nostre cos, lluny de ser l'edifici dels somnis és el resultat d'acumulacions d'errors que sense ésser desitjats s'han anat acumulant.
Així doncs partíem d'una base feble, sense fonaments, i a partir d'allà vam anar-nos construint, lentament, sense rumb fix, caient i reconstruint, apedaçant cada dos per tres, apuntalant sistemàticament per tirar qui sap cap a on. Hem estat som i serem la
joguina de les inclemències.

Però hi ha gent que no ho veu.
(Poso l'enllaç al video perquè a vegades no es poden veure des d'aquí)
I aquí hi ha un exemplar.


I aquí la magífica resposta.

Realment, és per riure.



#10#
Concurs:
Molt fàcil:

~20~

Let's go!
Steve walks warily down the street,
With the brim pulled way down low
Aint no sound but the sound of his feet,
Machine guns ready to go
Are you ready, are you ready for this
Are you hanging on the edge of your seat
Out of the doorway the bullets rip
To the sound of the beat

XXXXXXX XXX XXXXX XXX XXXX
XXXXXXX XXX XXXXX XXX XXXX
And another one gone, and another one gone
AXXXXXXX XXX XXXXX XXX XXXX
Hey, Im gonna get you too
XXXXXXX XXX XXXXX XXX XXXX

Be yourself and coke and mentos and..

Bona nit!

M'agrada el joc de paraules de Be yourself (sigues tu mateix) i Be your cells (sigues les teves cèl·lues).

Però avui toca coke and mentos, cocacola i mentos.

Vaja, ja veig que me n'aniré per mil i un temes abans de penjar els videos...sí, videos!
El cas és que el gustos són molt interessants.
El café i la cocacola tenen molta cafeína que és amarga i l'amarg és desagradable al gust perquè és el gust del cianur.
Les atmelles amargues (qui més ni menys tothom n'ha menjat alguna) tenen gust desagradable i amarg perquè tenen cianur (molt poc concentrat).

Per això, l'evolució ha fet que ens resultés desagradable el seu gust, ja que als que no els desagradava el seu gust ingerien cianur amb més facilitat i morien abans (em sembla que cal1 g de cianur per 10kg de massa corporal per morir).
Per tant l'evolució ha afavorit que la majoria de la població li resulti molt desagradable l'amarg, ja sigui perquè els que es llepaven els bigotis amb les ametlles amargues eren incapaços de trobar una parella per copular o perquè morien d'empatx.(si estàs llegint això i t'agraden les ametlles amargues..mhmm..millor deixa de llegir el blog).

És curiós també que hi hagi una població de la zona subsahariana que no senti repugnància per l'amarg. En aquesta zona la selecció natural ha afavorit els que no sentien un rebuig total per l'amarg perquè petites dosis de cianur ajuden a combatre el paludisme (o malària).

A veure, el cas és que és per això que la cocacola té molt sucre i que la gent normal, normalment, es posa sucre al café.(si no et poses sucre al café deixa de llegir el blog...)

Tot això bé perquè no sé què té la cocacola light per bloquejar el gust amarg.
I em fa gràcia que la cocacola es digui light, aquí, i tots ens creiem superguais per saber dir lait i no lijht. I resulta que ells n'hii diuen Diet Coke, és a dir, Cocacola de dieta.


Ara sí ja us deixo amb els millors videos de coke and mentos que he vist per la xarxa, gaudiu-los.
(Si teniu algun problema per veure'ls clickeu al link i veieu-los desde Youtube.)
Quan ets un inexpert, i ho fas per primera vegada i amb una ampolla de mig litre.


Quan li vas pillant el truco.


Quan ja passes al nivell de rocket (la cançó molt bona):


Quan vols experimentar amb coses noves:


Quan amb nous ingredients consegueixes potència màxima:


Quan et fas el graciós:


Quan ets un super master i necessites veure fins on pots arribar:


Quan et consagres:


Buff, avui dec haver perdut no sé quants lectors.
Als altres, continueu posant sucre al café, mentos a la cocacola lijht, escupint les ametlles amargues i llegint el blog!
Ens veiem!
(Avui no hi ha concurs...)

Per cert, ignoreu el primer comentari que he deixat, he actualitzat i ara ja està a l'entrada.

Sexo Obeso!

Prímicia!
Avui volia explicar un acudit, que em feia gràcia fa molt temps i que vaig tornar a veure fa poc.
Però això que explicaré ara no és per riure i és absolutament verídic.

A veure, ebrhmm, hmm (agafo to solemne (negretes, per entendre'ns)):

Una persona ha entrat a aquest blog desde google buscant sexo obeso.

Això mereix una explicació:
El cas és que gràcies a un programa de google que es diu google analytics puc saber algunes coses sobre el blog. Resulta que el programa em diu que una persona, obesa o no (el programa no detalla tant) va buscar a google sexo obeso i (ignoro absolutament com) va anar a parar aquí.

Assumeixo plenament la meva responsabilitat i prometo que no tornaré a posar mai més cap més foto de la Pepi, la Pepa la Montse i la Juani en bikini! (si no sabeu de què parlo podeu llegir el comentari del dia 27, Désolé)

El cas és que m'he preocupat bastant.
I m'he dit, caram, vés que encara no surti el blog el primer de la llista quan busques sexo obeso a google. Però no, he arribat a les 6 pàgines i ni rastre del blog.
El cas és que google troba 191.000 resultats (81 pàgines), o sigui que si algú es vol dedicar a buscar, pàgina per pàgina i averiguar en quina posició sortim, endavant, té tot el suport del món.
Actualització: La Pau ho va buscar hi sortiem a la pàgina 11! Sí senyor!

Encara em dura l'estat de shock! Pensar que les pobres figures de la Montse, Juani Pepa i Pepi poden haver estat víctimes de la mirada depravada i luxuriosa d'algun luxuriós depravat m'aterroritza.

Però el que més em preocupa és trobar-me d'aquí uns dies persones que han entrat buscant a google "sexo con elefantes homosexuales". (si no sabeu de que parlo llegiu aquí)
Aleshores sí que tanco el blog, abans que ho facin els de l'oficina de protecció a l'animal.
He d'admetre que també ho he buscat una mica, posant aquí elefants ensenyant-ho tot, dient les mil i una virtuts dels seus atributs i arribant a comparar-los amb un tanc! Realment sort que no vaig entrar en gaires detalls sobre la trompa.


Enfi, que l'acudit és:

-Que se pone superman antes de salir de fiesta?





-Su perfume.



hahaha!



#9#
Tema concurs:
A veure, a l'enquesta hi ha hagut quatre vots, un vot guanyador, un depen i un no.
Ah, i el vot d'un graciós estúpid que no s'ha pogut estar de dir que les cançons no eren prou bones. (Que he de confessar que he estat jo...)

Primera cançoneta, ja que he estat acusat (justament) d'antic, una cançoneta molt moderna (i això no vol dir que estigui ple de ties semidespullades movent el cul) d'una parent de la familia més coneguda d'amèrica (o no).
Un cop més, si treieu les x teniu el títol.

~18~
XXXXX XXXXX XXX XXXX XXX XXXXXXX
And that's just what they'll do
One of these days these boots are gonna walk all over you.

La segona, moooolt més hot que la de dalt:
~19~
Ha-ha! Well now, we call this the act of mating
But, there are several other very important differences between human beings and animals that you should know about...

[...]

You and me baby ain't nothing but mammals
So let's do it like they do on the Discovery channel.


I n'anava a posar una dels Beatles però perquè no em digueu antic, us foteu i a esperar! :)

Rànking, com sempre, provisional:
1600 Halfang
1100 Núria
700 Unai
600 Pau
300 Bernat
200 Paula
100 Fran


Per cert, i deixant el tema concurs i parlant de mamífers, com fa la segona cançó, un poema del Gran Lizano:

Yo veo mamíferos.
Mamíferos con nombres extrañísimos.
Han olvidado que son mamíferos
y se creen obispos, fontaneros,
lecheros, diputados. ¿Diputados?
Yo veo mamíferos.

Policías, médicos, conserjes,
profesores, sastres, cantoautores.
¿Cantoautores?
Yo veo mamíferos…

Alcaldes, camareros, oficinistas, aparejadores
¡Aparejadores!
¡Cómo puede creerse aparejador un mamífero!
Miembros, sí, miembros, se creen miembros
del comité central, del colegio oficial de médicos…
académicos, reyes, coroneles.
Yo veo mamíferos.

Actrices, putas, asistentas, secretarias,
directoras, lesbianas, puericultoras…
La verdad, yo veo mamíferos.
Nadie ve mamíferos,
nadie, al parecer, recuerda que es mamífero.
¿Seré yo el último mamífero?
Demócratas, comunistas, ajedrecistas,
periodistas, soldados, campesinos.
Yo veo mamíferos.

Marqueses, ejecutivos, socios,
italianos, ingleses, catalanes.
¿Catalanes?
Yo veo mamíferos.

Cristianos, musulmanes, coptos,
inspectores, técnicos, benedictinos,
empresarios, cajeros, cosmonautas…
Yo veo mamíferos.




En podeu trobar més a http://lizania.info/


Com podeu comprendre no penjo cap foto del lizano, que encara passarà l'impensable.
Tardaré en pujar fotos, tardaré.


Fins aviat!

Un altre dia d'agost..

Una cosa molt interessant és per què la vida té un límit.
Com sempre, la resposta la té la Bíblia.
És broma, bé, no és broma, però ho deia de broma.

Volia dir la Biologia.

El cas és que els organismes pluricelulars està bé que es morin perquè un cop s'han reproduit deixin pas als nous exemplars que entre d'altres coses, han patit (o gaudit) la selecció natural que els ha fet "millors".

La pregunta que ve ipso facto és: ¿Com és, aleshores, que no ens morim ipso facto després de deixar de ser fèrtils?!

Ipso facto paro de fer brometes.

La pregunta és, de facto, molt bona. Tant bona com la resposta:
Doncs no ens morin immediatament perquè em de cuidar les nostres precioses cries.

I la clau és que de fet, el temps que vivim després de ser relativament fèrtils (sensu stricto el homes mai deixem de ser-ho, somos muy machos) està relacionat amb quant temps necessitem per cuidar les nostres cries.

Així doncs els mosquits, que poca cosa tenen al cap, poden morir tranquilament després de pondre els ous que les seves cries no correran cap perill més que si ells continuessin vius. I per això moren. I per això no morim (tant d'hora).


L'evolució és molt interessant. I Una mica dolenta.
Si no digueu-li a El Koala, que al pobre, la selecció natural ha fet tonto, amb un sistema immunitari precari i un cervell petit per tal de poder estalviar energia i poder assegurar una millor continuitat de l'espècie.



M'hauré de controlar les bromes o acabaré malament. Però m'ha fet enrabiar trobar-me a l'article de la wikipedia del Phascolarctos cinereus, un cartell que digués: Para el músico español, véase El Koala.


#8#
Tema concurs, avui sí, molt fàcil. En la primera simplement trobeu les X per reducció, igualació o substitució i tindreu el títol. La segona més fàcil encara.
La tercera pels que busquen reptes forts.



~15~
There she stood in the doorway; I heard the mission bell
And I was thinking to myself, ’this could be heaven or this could be hell’
Then she lit up a candle and she showed me the way
There were voices down the corridor,
I thought I heard them say...

Welcome to the XXXXX XXXXXXXXXX
Such a lovely place
Such a lovely place
Such a lovely face
Plenty of room at the XXXXX XXXXXXXXXX
Any time of year
Any time of year
You can find it here


Segona:
~16~
We don't need no education.
We don't need no thought control.
No dark sarcasm in the classroom.
Teacher leave the kids alone.


La tercera no té lletra, és instrumental, espero que l'encerteu tots, a veure si la coneixeu:
~17~
[Instrumental]





A la pròxima entrada penjo el rànking, per cert, participeu a l'enquesta!

¡ELEFANTS!

Visca els elefants!
És curiós, busco l'article de la wikipedia anglesa de l'elefant, i m'he trobat amb això:

Evidenment, a part d'un bon ensurt, m'he endut una sorpresa.
Una cosa és un Elefant i l'altre, un Elephant. Què tonto!
L'Elefant verd d'aquí dalt és un dels dos únics exemplears que es guarden d'un vehícle antitancs de la Wehrmacht, utilitzat durant la segona guerra mundial.
Un exemplar el tenen els EE.UU al seu United States Army Ordnance Museum i no es pot visitar, mentre que l'altre, que òbviament és el de la foto, el van capturar els russos i es pot visitar al Kubinka Tank Museum que és a les afores de Moscou.
Per cert, el xassís (chasis) d'aquest trasto el va dissenyar un tal Porsche, que potser us soni.

Tornant al tema de l'Elephant. Resulta que hi ha 3 espècies, ja que el que fins fa poc es creia que eren dues poblacions d'elefants separats, s'ha demostrat amb anàlisi d'ADN que són dues espècies diferents.
Les tres espècies a saber són:
Elefant africà de bosc. Loxodonta cyclotis
Elefant africà d'arbust. Loxodonta africana
Elefant asiàtic o indi. Elephas maximus

Alguns científics consideren, però, que el Loxodonta cyclotis és simplement una subespècie del Loxodonta africana. I el mapa d'aquí sota és de la distribució de tots els Elefants africans.

M'encanten aquests mapes.

Es creu, de fet, que del gènere africà encara hi havia recentment una altra espècie (Loxodonta adaurora)  que és la que es creu que va utilitzar el gran Anníbal. No és d'estranyar per tant, que estiguin extingits.

El cas és que fenotípicament (és a dir, a l'hora de distingir les característiques que no són genotípiques (és a dir dels gens), és a dir, per dir-ho amb poc rigor, les que es poden observar a simple vista) els elefants es poden diferenciar en els dos grans grups, l'africà i l'asiàtic.

(Ho sento pels parentèsi però era per deixar-ho clar a tothom, és normal no entendre-ho a la primera, llegint-ho dues vegades quedarà clar, segur)

I aquí és on entra la imatge estrella d'aquesta entrada, extreta de l'examen de les PAU de Biologia de 2007 (pdf).

Realment increíble!
I aquestes, per veure l'interior i una petita comparació amb nosaltres, tretes de la wikipedia:

(Aquestes dues últimes imatges no guarden relació d'escala entre elles, ara bé, la imatge de l'esquelet elefant i humà si que està en proporció, de la mateixa manera que ho estan els dos elefants que surten junts a la mateixa de dalt, la imatge estrella)

Teniu idea de quins dos són l'asiàtic i quins dos són l'africà?
Si heu fet la selectivitat de bio i no, teniu un problema. Per la resta, el número 1 és l'africà,
el 2 l'asiàtic.
I de les imatges d'esquelet, el primer és l'africà i el segon l'asiàtic.
Una altre mapa dels que m'agraden, ara de l'asiàtic:



Curiositats:
Els elefants mascles practiquen sovint relacions eròtiques homosexuals.
Normalment un o dos joves amb un de gran. Ho fan amb afecte.
Es creu que la trompa servia (en el seu passat com a animal aquàtic) per respirar.
A la punta de la trompa tenen com una (els asiàtics) o dues (els africans) protuberància/es que serveixen "de dit".
Tenen els collons a l'esquena, són interiors i no tenen escrot. Ejaculen 1 litre. La còpula dura un minut.

Ara us deixo amb una imatge més maca:


I us deixo amb una preciosa cançó que no entra al concurs:
Elephants I like Elephants
Elephants I like Elephants
I like how they swing throught trees...


Concurs:
#7#
~14~
Please allow me to introduce myself,
I'm a man of wealth and taste
I've been around for long, long year,
stole many man's soul and faith
And I was 'round when Jesus Christ
had his moment of doubt and pain
Made damn sure that Pilate,
washed his hands and sealed his fate

Pleased to meet you, hope you guess my name
But what's puzzlin' you, is the nature of my game.

Avui només una perquè se m'acaba el repertori. A veure si tinc temps i algun dia d'aquests faig una nova recopilació.
Per cert, avui no penjo el rànking.

A year has passed since I wrote my note...

Bé, sense adonar-me'n ja ha passat un any que sóc blogger.
Felicitats!
Felicitats i moltes gràcies als que en algun moment us heu unit a aquest petit blog.

Una volta sencera al sol. És maco fer voltes al sol. Tan de bo en poguéssim fer infinites.
Vaja, que només us deixo amb un nou blog que he creat, que es diu dolORtografia. una síntesi de dolor i d'ortografia. Espero veure-us-hi. Haha.


El concurs ja no pot faltar:
#6#
Tres grans temes, el primer, el més llarg, l'he hagut de retallar amb una petita censura perquè sinó era evidentíssim. Això potser us serveixi de pista. No ho sé.
~11~
Where have all the good men gone
And where are all the gods?
Where's the street-wise Hercules
To fight the rising odds?
Isn't there a white knight upon a fiery steed?
Late at night I toss and I turn and I dream of what I need

//Censurat//
//Censurat//
He's gotta be strong
And he's gotta be fast
And he's gotta be fresh from the fight
//Censurat//
//Censurat//
He's gotta be sure
And it's gotta be soon
And he's gotta be larger than life

Segona, potent:
~12~
We are scanning the scene
in the city tonight
We are looking for you
to start up a fight
There is an evil feeling
in our brains
But it is nothing new
you know it drives us insane

Més calma per acabar:
~13~
Oh, Life is bigger,
It's bigger than you, and you are not me.
The lengths that I will go to,
The distance in your eyes,
Oh no, I've said too much,
I set it up

Per cert, rànking:
Halfang: 900
Unai i Núria: 700
Pau: 400
Paula: 200
Fran i Bernat: 100

No cal dir-ho, però la concursant recentment incorporada no gaudeix de cap benefici respecte els altres.

Teseu

Una paradoxa molt interessant, imprescindible, és la de Teseu.

Per mi és un ? a nivell biològic, és clar.

La història és que Teseu, rei d'Atenes i fill d'Egeu tenia un vaixell molt gran i molt maco.

Abans que res: Resulta que Minos, rei de Creta habia guanyat una guerra contra Atenes i com a càstig, els atenencs havien de pagar en forma de tribut, cada any, 7 joves i 7 donzelles que se s'entregaven al Minotaure.
Resulta que Teseu es va oferir per ser un dels 7 joves i es va embarcar, volia matar al Minotaure i acabar amb el tribut. El seu pare, el rei Egeu, li va dir que quan tornés, si tornava, canviés les veles negres per unes de blanques i això voldria dir que tornava viu.
Total, que Teseu se'n va a Creta, entra al Laberint on hi havia el Minotaure i gràcies a la filla del Rey Minos (i germana del Minotaure), Ariadna, que li dóna un cordill per trobar el camí de tornada, s'escapa del Laberint. Els dos s'enamoren i s'escapen amb els altres 13 atentecs/ques.
Resulta que pel camí Teseu ha d'abadonar l'Ariadna i això el preocupa molt. I s'oblida de canviar les veles de color, i el seu pare quan veu arribar els vaixells amb veles negres es pensa que el seu fill és mort i es llença al mar on mor ofegat. Quan Teseu arriba i se n'assebenta, en honor al seu pare, posa el nom d'Egeu al mar que banya grècia. Fi!

Tema contradicció: El cas és que el vaixell de Teseu (el de les veles negres) és una passada.
Però aquest vaixell, com la majoria, s'havia de reparar, i amb els anys es van anar canviant unes peces per aquí, unes per allà, fins que va arribar un moment, que era evident que ja no quedava cap peça del vaixell original de Teseu.
La pregunta és: ¿Encara que no hi quedi cap resta material delvaixell de Teseu, és el mateix vaixell o és un altre?
I si és un altre vaixell, en quin moment va deixar de ser el vaixell de Teseu? En la primera reparació? En la última? O en quina?

El mateix passa amb moltes altres coses.
Per exemple, si jo perdo una cama i me n'enganxen una, algú pensa que sóc menys Jo que abans?
I si les dues? I si els braços també? I si em transplanten: ronyons, cor, pulmons, fetge, intestins, etc?
Una mica és la pregunta de, què sóc jo?
Si poguessim eliminar una per una les cèlul·les del nostre cervell i les poguessim substituir per unes de noves, en quin moment deixariem de ser nosaltres?

Fixeu-vos que la majoria de problemes se solucionarien si sapiguessim aquesta resposta.
És una mica la paradoxa de Sorites, que diu, si tenim una pila de grans de sorra, quan deixarà de ser una pila si anem treient granet per granet?
És el problema de les coses molt continues.
Fixeu-vos que és estupid dir que una persona de 18 anys pot votar, i una de 17 anys i 364 dies no. Que si una de 18 anys mata a una de 17 anys i 364 dies es busca un gran problema, i que si una de 17 anys i 364 dies en mata una de 18 anys, no tant. És una mica això. Trobar el límit dels conceptes.

Anem pel concurs:
#5#
Tres cançons precioses avui també, una de calmadeta i una potent, molt faciletes i una de difícil per fer marcar la diferència.
~8~
We got fun 'n' games
We got everything you want
Honey we know the names
We are the people that can find
Whatever you may need
If you got the money honey
We got your disease

I:
~9~
All the leaves are brown
And the sky is grey


I la difícil:
~10~
Sometimes I feel I've got to
Run away I've got to
Get away
From the pain that you drive into the heart of me
The love we share
Seems to go nowhere
And I've lost my light
For I toss and turn I can't sleep at night




Sort!

Per cert, el més possible és que no s'acutalitzi el blog fins el 15 o així. Me'n vaig a Núria.

Ranking:
Halfang: 600
Pau(la) i Unai: 400
Paula: 200
Bernat i Fran: 100

Per fi tenim un capdavanter destacat, enhorabona!