Cooperativisme
El cooperativisme és present en la natura, i és fàcil de trobar organismes que beneficien a tercers, a vegaders obtenint un benefici a canvi o a vegades fins i tot sense, que serien els casos de mutualisme o de comensalisme respectivament. Aquestes relacions són fàcilment explicables evolutivament perquè com que impliquen un increment de l’èxit reproductiu d’algun organisme han estat potenciades.
Ara bé, la conducta altruista, com per exemple l’organització social dels himenòpters sembla xocar contra aquesta concepció. Això és degut a que els actes altruistes, al contrari que els egoistes, consiteixen en augmentar l’èxit reproductiu dels altres a costa del propi.
Un cas extrem d’aquesta conducta són les obreres de les colònies de formigues i abelles, ja que sacrifiquen el seu èxit reproductiu al màxim (no tenen descendència) i se centren en treballar per incrementar l’èxit reproductiu de les seves germanes. ¿Com es pot haver perpetrat aquesta conducta si els que la presenten no tenen descendència?
La resposta a aquest fet aparentment inexplicable la va trobar Hamilton el 1964 introduint el concepte d’èxit reproductiu inclusiu. Tenint en compte que el grau de parentesc entre dos individus és la probabilitat que els dos posseeixin el mateix gen en un locus qualsevol del genoma, veiem que el grau de parentesc amb els nostres pares és de 0.5, amb els avis de 0.25 etc. Aleshores definim l’èxit reproductiu inclusiu com l’èxit reproductiu propi més la suma dels èxits reproductius dels parents multiplicat pel grau de parentesc.
Per tant es veu que si un gen altruista provoca que els nostres parents tinguin més descendència en detriment nostre, això no significa que la presència d’aquest gen disminueixi perquè els parents que han rebut l’ajuda també tenen el gen ja que provenim de la mateixa ascendència. Alhora, en alguns casos, aquest individu pot veure’s beneficiat per l’altruisme dels seus parents.
El cas de les abelles i les formigues és especial perquè presenten haplodiploidia perquè els ous no fecundats esdevenen mascles haploides. Es pot comprobar que aquesta peculiaritat genètica fa que les filles presentin un major parentesc entre elles (0.75) que amb els progenitors (0.5) causat pel fet totes elles comparteixen tot el mateix material genètic del pare. Per tant, la millor manera de conseguir un màxim èxit reproductiu inclusiu consisteix en conseguir un gran èxit reproductiu de les germanes i no del propi, com de fet succeeix.
Bibliografia:
Mosterín J. La naturaleza Humana. 3ª ed. Madrid: Espasa; 2006.
Haha, a Zoologia hem fet coses interessants.
Si hi ha alguna part que no s'enten, o alguna cosa que no us quedi clara. Comenteu.
Sinó, també.
Les fotos les vaig fer el Març 2007 a Tenerife.
5 comentaris:
woh!
a zoologia eu fet coses interessants, mola si que ho és d'interessant si.
A nosaltres la professora de pràctiques de citologia ens va explicar la "teoria del gen egoista". Diu que cada individu viu per delegar els seus gens (o part d'ells, un cop aquest individu ha tingut descendéncia els seus gens ja han estat delegats i llavors d'alguna manera el sentit de la seva vida ja ha desaparegut. Per tant el fet que una mare (o un pare, clar) estigui disposat a morir pels seus fills no és un acte altruista, sinó un s'egoista perquè el que realment busca és que els seus gens delegats tinguin la oportunitat de ser delegats altre cop i així "in eternum".
Bé, un breu resum escrit ràpidament. Però em va semblar curiós.
Sí, en realitat es pot considerar que no existeix altruisme a nivell d'individus, sinó que és un egoisme a nivell de gens.
Això que tu dius sobre els fills és aplicable als parents. El que passsa que generalment el parentesc és màxim amb els fills.
Aquests himenòpters colonials són una excepció.
Hi ha un llibre que suposo que és el que citava la tev aprofessora, que es diu el gen egoísta, que s'explica això.
Som esclaus dels nostres gens.
El mateix Jesus Mosterin, (jo ho dic menys rigurosament) deia que els nostres testicles o ovaris (o en el seu defecte els sitemes de reproducció) han creat aparell digestiu, nervios (cervell) etc.. per poder-se perpetrar.
Per dir-ho d'alguna manera, els testicles que tenien cervell tenien més descendència que els que no.
Un altre exemple que feia servir era dir que l'ou l'únic que vol és fer molts ous, i que per fer-ho es val d'una gallina, diguessim que la gallina és el mitjà de l'ou per conseguir més ous.
És curiós pensar que el que considerem com a "jo" (la identitat, que la majoria d'humans la tenim associada al cervell i no a les gonades) sigui senzillament un mitjà, una conseqüència, per perpetrar els gens...
Carol, molt bona l'expressió d'in eternum.
Gràcies per llegir. Gràcies per comentar!!
és tard, i m'ho he llegit per sobre. si això m'ho torno a llegir, ho entenc perfectament i comento alguna cosa relacionada amb això.
de moment dic que jo algun cop he intentat fer fotos a flors i abelles, però els hi tinc pànic i el meu zoom és una merda, així que no ha sortit res acceptable (només fotos de moltes flors on trobar l'abella es converteix en dónde esta wally).
Ok.
Esperarem ansiosos el teu comentari.
Pànic? haha! supera les teves pors!
he decidit que no tinc res més a dir. És interessant. (punt)
Ho tinc superat, quan veig una abella em quedo quieta quieta quietissima mentre ella dona voltes al meu voltant i jo penso: no passa res, no passa res, si no em moc no m'atacarà, ella només ho fa per defensar-se, no m'atacarà...
lo del color groc que indica perill (no recordo gens com es diu el mecanisme de defensa aquest o el que sigui) funciona bastant bé amb mi.
(de fet també tinc pànic als taxis)
(més aviat als taxistes, psicòpates i violadors per naturalesa, segons el meu parer)
enfi.
Publica un comentari a l'entrada