Dies comptats

Mare meva!
hahaha
Poca broma, poca broma.
Que jo tant content avui veient que me llevo i no és fosc. I ahir, tot content d'haver dormit una hora més. Què manipulables que som, pebrots!

Total, que vull fer una reflexió i per això estic escrivint això!
Estava jo menjant, posa per exemple, un bon plat d'spaguettis a la carbonara..
...i ostres, quins grans moments, quina fortuna que tenim amb el nostres sentits..

Però el tema no va per aquí.
El cas és que penso, ostres, que seria de mi si no pogués gaudir d'aquest plaer tant intens un nombre indefinit de vegades...
Perquè penses, ostres, quants cops em podré fotre un plat com aquests, i són tants que ni et preocupes.
Però si algú et digués, ei tu, golafre, a partir d'ara et restringeixo la ingestió d'spaguettis carbonara, te'n deixo uns 80 més o menys i sobre la marxa ja veurem com et portes i si te'n dono alguns pocs més, o menys.
Si ens fessin això a part de fastiguejar-nos de valent, aprofitariem cada impuls nerviós amb gust a pasta carbonara com si fós l'últim.

Doncs això és el que han fet amb els nostres estius.
Penseu-ho bé, com molen els estius, les primaveres, o els hiverns o tardors.
Doncs amb prou feines en viurem una centena, una misèria detestable.
Cada any que passa està molt bé, perquè fem una volta al Sol, i fer una volta al Sol és una cosa que mola, encara que tothom ho faci. Però en farem molt poques.

Visque'm-los intensament¡!

Una mica d'humor per acabar, que sinó això és molt tètric:

DIE DIE MY DARLING

Ser capaç d'acceptar que no podré acceptar la mort.

Carod-Rovira

Jo també sóc jove i també tinc inquietuds. I també vull ser un, per exemple, biòleg de los mejorcitos. Sisplau!
No sé com algú li pot preocupar a quina lliga jugarà el barça, l'espanyol o el nàstic o qui sigui quan catalunya sigui independent.
En fi, super debat, a tengo una pregunta para usted.

Video Carod:

Després de 3 dies 100.000 visites. No està mal. Vaig riure molt quan el vaig veure en directe, i continuo rient cada cop que el veig.
Video Duran. Cagada monumental amb el tema del vel i de l'habitatge, com es pot ser tant antic i patronalista?!
Video Llamazares. Podia haver-se preparat una mica el tema de Cuba i haver-ne sortit millor parat.

WIKIBIO

Hahaha!
El cas és que l'Unai ha abandonat absolutament wikiphysics.
I ara vull sortir jo al capdavant dels motors de cerca quan algú hi teclegi conferències cosmocaixa.
Hahaha!
Escric això perquè anuncio que el dimarts que ve, dia 23 hi ha una conferència gratuïta al cosmocaixa sobre biologia, concretament el tema és: L'evolució en acció: els pinsans de Darwin de les Illes Galápagos.

És pel públic en general i comença a les 19h, ara bé, una hora abans es farà una visita guiada per l'exposició Visca la diferència!

Podeu veure més informació aquí.


Per cert, l'endemà n'hi ha una altra de biologia també, dedicada a la perdua preocupant de
biodiversitat dirigida a gent gran. Podeu averiguar-ho tot i més aquí.

Sé que tinc pendenet penjar el rànking del concurs, amb el podi i tal. Les coses bones es fan esperar, però el rànking també.

Confiança - Risc

Simplement sensacional.

Us heu fixat mai que el Risc és directament proporcional a l'Exposició i a la Perillositat? (R=E·P)
A major exposició a perill constant més risc, i a major perill i exposicó constant també, i al contrari, si hi ha menys exposició o perill, menys risc.

Curiosament el risc és inversament proporcional a la sensació de risc.
M'explicaré.
Si tens sensació de perill i d'exposicó aleshores prens les mil i una precaucions. De manera que el risc real diminueix.
En canvi, si vas tot confiat un risc molt alt.
Per exemple, és molt menys arriscat travessar en vermell i mirant que no vingui ningú, que no pas en verd però sense mirar.


Em sap greu comunicar-vos que el concurs ha finalitzat, els que no hagueu participat en totes les cançons teniu màxim plaç per fer-ho i mirar de superar la primera posició que de moment té en Halfang. Doncs res, que d'aquí una setmaneta publico el rànking i segurament comencem un nou concurs, molt millor! Moltes gràcies a tots per haver participat!

Enormement petit

L'altre dia un professor ens va dir que si poguessim marcar d'alguna manera les molecules d'aigua que hi ha en un got i les aboquessim a l'oceà, al cap d'un cert temps, considerant que totes les partícules s'haguessin distribuit aleatoriament, podriem anar a qualsevol punt de la geografia, agafar un got d'aigua i a l'analitzar-lo, trobariem almenys una molecula de l'aigua marcada.

És bastant sorprenent. Realment costa assumir i integrar dintre del coneixement el Nombre d'Avogadro, que ve a dir que en 1g de matèria hi ha aproximadament de l'ordre de 10^23 molecules de la matèria.

La veritat és que no m'ho vull creure, i vull comprobar-ho.
Mentres escric això encara no he fet els càcluls.
Vaig a fer-los i us explico a veure què tal.
Fins ara.


Ja està. Us copio els càlculs. (clickeu sobre la imatge si no la veieu correctament)


Explicació dels càlculs:
Línia 1: Quants decímetres cúbics té un got.
Línia 2: Quantes molecules té un got, amb factors de conversió i emprant el Nombre d'Avogadro (NA=6.02*10^23)
Línia 3: Càlcul de quants gots d'aigua té la terra. El 1.36x10^9 km^3 H2O és el volum de l'aigua del nostre planeta.
Línia 4: Divisió de les molecules entre els gots. Obtenim el nombre mitjà de molecules que hi hauria en cada got si s'haguessin repartit aleatòriament.

Conclusió:
En cada got agafat a l'atzar hi hauria un promig de gairebé un mil·lió de les molecules d'aigua marcades, que són moltíssimes! Per tant, el professor s'havia quedat curt i de llarg.
És curiós a vegades les percepcions que tenim de les coses.
Tant la gent que desconeix el NA, com la gent que està habituada a fer càlculs amb ell els sorprèn aquest resultat. Em sembla.


Espero que us hagi agradat...

Gràcies per llegir-me!

Per cert, he perdut al calculadora, qualsevol revisió en els càlculs serà benvinguda.
I qualsevol calculadora, obviament.

Per cert 2, això ho va dir un professor de l'assignatura Introducció (o Iniciació, no sé) a la Biologia, que és un crèdit de lliure elecció (o configuració) obligatòri que hem de fer els estudiants de biologia de l'UPF. Cada dia ens ve un professor diferent i ens explica coses diferents. Pot semblar idíl·lic però a vegades es fa pesat. De fet la classe no anva d'això, i simplement ho va deixar anar com a idea.


Ens veiem!